Crònica de Cheste (diumenge)

Definitivament, a Cheste no m'ha acompanyat mai la sort. Si en la carrera d'ahir vaig tindre mala sort, hui les coses han anat millor però no tan bé com m'haguera agradat. L'accident d'ahir m'obligava a eixir pràcticament en l'última posició de la graella de sortida, així que la cursa es plantejava difícil ja que hauria de lluitar molt per a guanyar cada posició. Així les coses, he fet una bona eixida i, quan he arribat al primer revolt ja he avançat a quatre rivals i en la frenada de la Doohan he mantingut la posició. Amb cotxes tant davant com darrere, he continuat tirant per a contactar amb els pilots que portava per davant, encara que sense deixar de tindre en compte a algun dels que portava darrere. Després de dos voltes més i un altre rival més superat, en la tercera volta m'he acostat molt a Roberto Merhi, tant que en la frenada de final de contrarecta he frenat per l'interior per a pressionar-li i de pas assegurar-me que Siso Cunill, que venia just per darrere, no intentara cap maniobra d'avançament. Però quan he apurat la frenada per l'interior de la traçada, el cotxe s'ha descol·locat i he fet una virolla que ha acabat amb les rodes posteriors del fórmula enfonsades a la grava, cosa que m’ha fet abandonar. Ha sigut un error que m'ha molestat prou ja que tal com estava la situació de carrera, acabar en el podi era possible. De totes maneres, allò important és que si no hi ha cap problema, tant el meu equip com jo sabem que podem lluitar per estar davant, així que en la carrera de Jerez d'ací a dos setmanes, aprofitarem els entrenaments al màxim per a tornar a destapar el xampany.