Shangai no és Pequín (I)

Aprofite una frase d'una cançó molt xula de l'últim disc d'Antònia Font per a començar una sèrie de posts sobre el meu segon viatge a Xina. Dimarts que ve me'n vaig a Londres i d'allí a Hong-Kong, des d'on viatjaré fins a Zhuhai, on entrenaré fins els dies 1 i 2 de maig, quan té lloc la competició pròpiament dita.

Hui volia parlar de blogs sobre Xina. Per moltes raons, els blogs són un punt de trobada de persones d'arreu del món i, en conseqüència, una bona manera de conéixer unes altres realitats. He fet una ullada als blogs de valencians i espanyols a Xina. M'he adonat que, com ara el famós Kirai, els blogs d'europeus que viuen o viatgen sovint a Àsia és un autèntic subgènere, sobretot pel que fa a Japó, però també a Xina.

Podem accedir a molts d'aquests blogs a través de Chinochano, un blog escrit des de Xina amb una quantitat d'informació sobre aquell país extraordinària. El seu blogroll és extensíssim i ens permet fer-nos una idea de la magnitud de blogs dedicats a posar-nos Xina a l'abast de la mà. Per cert, l'autor de Chinochano apareix en una foto amb El Jueves, enmig d'un paratge nevat impressionant. Seguint el seu exemple, m'enduré un número de la revista i em faré una foto a Xina, a veure si me la publiquen!

Entre les pàgines que he visitat, he trobat uns quants valencians, com ara d'una tal Nere, una xica de Picassent que viu a Guangzhou, al carrer on hi ha el sisé edifici més alt del món. També és molt interessant el blog Manologgon, d'un xic de Sant Joan d'Alacant amb una llarga experiència a Xina (i bon gust musical, li agrada Antony and the Johnsons). També valencià i, pel que intuïsc, aficionat del València, és Fernandet, que viu a Chengdu, ciutat a la que també hi ha un circuit i on hi aniré més endavant.

També m'ha cridat l'atenció TodaChina, un portal, més que no un blog, que pretén ser un nexe per a tots els castellanoparlants interessats en el gran país asiàtic. En aquesta web trobem referències al viatge que va fer fa poc la vicepresidenta del govern espanyol a Xina, amb motiu de l'Any d'Espanya a Xina. Tenint en compte que enguany també és l'any de Pampló a Xina, espere que siga una iniciativa que em resulte positiva.

I ara que me'n vaig cap a aquell país, em pregunté si un dels meus viatges coincidiré amb Fernando Sánchez Dragó amb un... pardal (?) a la mà. El que sí que sé és que val la pena llegir l'anàlisi ben personal que hi ha al seu blog sobre Xina a hores d'ara. Entre altres coses, diu que ens deixem de l'anglés i ens afanyem amb el mandarí. Per a la meua tranquilitat, només li he fet cas a mitges: no he abandonat les classes d'anglés que em fa el meu germà, però m'he apuntat a un curs de xinés a la meua escola. Ja veurem si trac algun trellat de les meues converses en xinés!

Ja es Setmana Santa a la DGT

Aquest vídeo és un dels anuncis de la campanya de la DGT per a previndre els accidents en Setmana Santa enguany. Ens podrà agradar més o menys, però el que pareix prou clar és que no ha sorgit molt d'efecte, ja que segons els telenotícies del migdia, les xifres de morts en les carreteres espanyoles (més de 100) mostren que les mesures adoptades (amb el carnet per punts com a "estrella") han fracassat. Però jo em pregunte: algú esperava que amb el carnet per punts s'aconseguiria alguna cosa? Qui paga la campanya de la DGT, realment esperava alguna cosa d'eixos anuncis? Jo no, per descomptat. Per a començar, no se si l'actriu serà espanyola, però canta que està doblada, i si a això li sumem el gest antipàtic i la mirada inquisitiva de la dona... a qui volen convéncer amb una cosa tan poc cridanera? Personalment, crec que s'haurien d'haver estalviat els diners dels anuncis.

Pel que fa al carnet per punts, m'agradaria preguntar-li al director general de la DGT, Pere Navarro, quina és la raó de ser del carnet en qüestió. És clar que l'objectiu és que hi haja menys accidents, però el que jo crec que s'aconseguix amb eixe carnet és que la gent conduïsca amb por a perdre-ho, i al meu entendre, la por és un dels pitjors companys de viatge quan es condueix un cotxe. Està clar que si vas més lentament les conseqüències d'un accident seràn menors, però la qüestió no és com de ràpid es conduïsca, sinó si es fa bé o no. Ja que les probabilitats que hagen accidents és molt pareguda per a una massa de conductors que condueixen lents i malament, que per a conductors que condueixen de pressa i malament. Amb això no vull dir que tot el món conduïsca malament, sinó que en aquest país l'estat no es preocupa que la gent aprenga a conduir, sinó que simplement es valora que es siga capaç de superar un examen. Aquest és un tema de què es pot parlar molt, però en el que una cosa és segura: per molt (o poc) que s'invertisca a millorar les carreteres, per moltes multes que es posen, per més cotxes nous i segurs que es compren, per a reduir notablement la sinistralitat s'ha d'educar i s'ha de formar als conductors. Però eixe és el treball més difícil.

Pilots i més pilots

Fa una estona estava navegant per una web prou curiosa, Driver Database, en la que es pot trobar informació bàsica sobre la carrera esportiva de molts pilots. La web és molt simple, però és prou interessant perquè qualsevol persona pot modificar la informació que hi apareix (per exemple, ahir jo vaig enviar un mail amb tots els meus resultats). Però allò més interessant no és buscar un pilot en concret, sinó pegar una ullada als diferents llistats que hi ha. A mi m'ha sorprés molt el dels 100 pilots que han disputat més carreres, perquè només entrar l'única cosa que he vist han sigut banderes dels Estats Units. En un primer moment he pensat que els nord-americans són els únics que es preocupen d'estar en Driver Database (no cal oblidar que els llistats d'aquesta web es formen amb la seua pròpia base de dades), però quan he començat a veure els noms dels pilots m'he adonat de perquè dels 100 pilots que han disputat més carreres, 98 són nord-americans. Només en els 5 primers: Richard Petty, Terry Labonte, Dale Jarret, Mark Martin i Michael Waltrip, ja trobem grans noms de la Nascar, el campionat de campionats en USA. L'explicació és simple: una temporada de la Nascar són quasi 40 carreres (hi ha competició quasi tots els caps de setmana!), un pilot pot disputar més d'una carrera en un mateix cap de setmana (alguns pilots compaginen la 1a i la 2a divisió de la Nascar) i, si a això sumem que un pilot com Mark Martin porta 26 anys en actiu en la categoria... ixen els comptes. De totes maneres, si en Drivers Database també estiguera actualitzada la informació relativa a alguns xavals que actualment competixen al màxim nivell en karting, crec que podrien competir amb els grans de la Nascar quant a carreres disputades en un any ja que alguns d'aquestos pilots passen més hores en carreres de karts que anant a classe...

Projectes desmesurats

Fa una estona el meun pare estava acabant de sopar amb la tele encesa quan una notícia m'ha cridat l'atenció. En el canal local de València LP Teva han donat rellevància a les declaracions de Bernie Ecclestone en les que ha especulat (com té per costum) sobre el nombre de grans premis a disputar en el futur. La qüestió és que en LP han aprofitat per a parlar del concurs que farà l'Ajuntament de València (o la Generalitat, no ho sé segur) per a triar un disseny del famós circuit urbà. I en aquest canal han informat sobre les propostes de l'enginyeria valenciana CMD: un traçat de més de 5 quilòmetres, un de més de 6... i un altre de més de 10! Sí, més de 10 quilòmetres, és a dir, un traçat de l'estil dels grans circuits on es disputaven els primers GP. La veritat és que la idea és atractiva ja que suposaria tindre un traçat molt diferent del que s'estila últimament en la F1. Però hem de ser realistes i jo li preguntaria als enginyers que han presentat el projecte si s'han plantejat qüestions com ara: quants comissaris farien falta per a cobrir tot el traçat?, quant tardaria una grua a portar un monoplaça des de la corba on s'hauria eixit fins als boxes?, els pilots estaran disposats a donar voltes de més de 2 minuts?. Aquests són només alguns problemes que se m'ocorren, però crec que serien molts més si finalment s'escull un projecte com aquest. Així que l'única cosa que espere és que si al final es fa un circuit de F1 a València, hi haja persones que realment sàpien de carreres treballant en el projecte i que no sols es busque el major rendiment comercial, sinó que es treballe també per fer el millor per a aquest esport. Però lamentablement crec que no serà així...