No sé com es pot reduir eixa xifra, però se m'ocorre que hem de començar per pensar en com conduïm tots i cada un de nosaltres. Crec que són els xicotets detalls, els hàbits al volant i la nostra educació en la carretera la primera cosa que hem d'examinar. Però és més fàcil confiar cegament que a nosaltres no ens passarà res...
dimarts, d’agost 14, 2007
La carretera en l'estiu
No sé com es pot reduir eixa xifra, però se m'ocorre que hem de començar per pensar en com conduïm tots i cada un de nosaltres. Crec que són els xicotets detalls, els hàbits al volant i la nostra educació en la carretera la primera cosa que hem d'examinar. Però és més fàcil confiar cegament que a nosaltres no ens passarà res...
dijous, d’agost 09, 2007
De nou a València
Així vaig arribar al diumenge, amb moltes ganes de fer un bon parell de curses. La primera no va anar bé, ja que en l'eixida el semàfor es va apagar sorprenentment ràpid i em vaig quedar clavat, la qual cosa em va suposar perdre un parell de posicions. En l'última volta vaig recuperar una i al final vaig acabar nové. Prou decepcionat pel resultat, vaig eixir amb moltes ganes a la segona cursa i les coses van eixir bé: gràcies a una bona eixida, una primera volta molt agressiva i un ritme constant volta rere volta, vaig creuar la meta en quarta posició, el meu millor resultat de la temporada. Però l'anècdota del cap de setmana va arribar quan em van cridar per a pujar al podi en la tercera posició. Em va sorprendre molt i, en efecte, al cap d'uns vint minuts es va aclarir que havia sigut una confusió de l'organització. No em vaig poder emportar la copa, però tinc ganes de tornar a pujar i esta vegada, dur el trofeu en l'equipatge de mà.
En este viatge no vaig tornar el mateix dia de la cursa i, ja siga a Europa o Àsia, les vesprades després d'una bona cursa acostumen a ser molt agradables. La nostra il·lusió per veure la F1 se'n va anar en orri perquè no la retransmetien en directe, però realment ho vaig passar millor sopant amb tot l'equip (enginyers, pilots, mecànics...) ja que mai havia estat en un equip amb tanta gent i tan bon ambient. Realment ho he passat d'allò més bé en la meua primera visita a Pequín.
P.D.: la foto és de després de la cursa, quan els mecànics em van agafar per sorpresa i em van xopar.
dijous, d’agost 02, 2007
Des de Pequín
M’hauria agradat escriure aquest post només arribar a Pequín, però entres unes coses i unes altres, no he trobat fins avui el moment de fer-ho.
Per començar, em va passar una cosa al viatge que pensava que només ocorria en les pel·lícules: just abans de pujar a l’avió, l’hostessas d’Air France ens va indicar que viatjàvem en classe business (o “Espace Affaires”, com en diu la companyia). Però sí nosaltres teníem un bitllet de turista! He de reconéixer que tinguérem molta sort ja que a business es viatja molt millor perquè el menjar és millor, hi ha més espai, et pots gitar… Arribàrem a Pequín més descansats del que pensàvem i quan ens van arreplegar a l’aeroport vaig començar a adonar-me de com són realment les ciutats xineses: gent, gent i més gent.
Des de la meua arribada ací dissabte passat, no he pogut fer molt de turisme però no he pogut rodar tampoc tot el que estava previst per culpa de la pluja. Quasi totes les nits hi ha hagut tronades i, com que el manteniment del circuit és... diguem-ne nul, l’acumulació d’aigua en alguns revolts fa impossible que podem passar-hi amb el fórmula. A pesar de tot això, he aprofitat el poc de temps que hem tingut i volta rere volta m’he anat fent al circuit, que es caracteritza per ser molt curt (2,4 km), estret i ple de bonys, just tot el contrari a allò que tinguérem a la darrera cursa a Malàisia.
Pel que fa a la ciutat de Pequin, he pogut “disfrutar” del caos circulatori, però també d’unes altres coses bones com ara el menjar xinés. Per exemple, la primera nit anàrem a un restaurant amb música en viu i una ballarina amb la seua serp, però vaig disfrutar més anit sopant un autèntic ànec pequinés.
Encara he vist molt poc de Pequín, però allò que m’agradaria ara seria conèixer molta més ciutat, encara que haurà de ser en el pròxim viatge, perquè fins diumenge tenim molt de treball a la pista. En qualsevol cas, allò que si espere és que no ploga ni divendres, ni dissabte per la nit. Creuaré els dits.