Cabecera blog

dimarts, d’agost 14, 2007

La carretera en l'estiu



Encara que hui és dimarts, demà és festa i a més estem a l'agost, de manera que quan surts a la carretera es nota les dates en què ens trobem. Per a começar, l'eixida de València és molt més ràpida, i després ja en l'autopista es veuen menys camions i cotxes de professionals. De fet, allò que més destaca són els turismes amb famílies dins. A més del tipus de vehicles i conductors, a l'estiu destaca l'activitat de la Direcció General de Tràfic. En vacances sempre hi ha més accidents i per això la DGT intensifica els controls i la publicitat. Des de fa algun temps els conductors podem llegir missatges en la carretera que, a banda d'informar, supose que tenen com a objectiu que extremem les precaucions al volant. Hui m'he sorprés molt perquè quan he eixit a la carretera, al voltant de les 9:15 del matí, he pogut llegir un missatge semblant a: "Des de l'1 de gener del 2007, 1699 morts". Del que estic segur és de la xifra perquè a la tornada, al voltant de les 18:15, he pogut llegir: "Des de l'1 de gener del 2007, 1710 morts". Si això és veritat, entre el matí i la vesprada, 11 persones han mort en les carreteres espanyoles. En tot cas, més que el nombre de víctimes hui, allò espectacular és el nombre de víctimes total. No sé quanta gent morirà per altres raons, però el que em pareix absurd és que tanta gent muiga a bord d'unes màquines que nosaltres mateix controlem.

No sé com es pot reduir eixa xifra, però se m'ocorre que hem de començar per pensar en com conduïm tots i cada un de nosaltres. Crec que són els xicotets detalls, els hàbits al volant i la nostra educació en la carretera la primera cosa que hem d'examinar. Però és més fàcil confiar cegament que a nosaltres no ens passarà res...

dijous, d’agost 09, 2007

De nou a València


Vaig acabar el post anterior dient que esperava que no ens ploguera durant el cap de setmana a Pequín i finalment va ser així. Encara que no va fer sol (com va dir Rosa Maria Calaf fa uns dies en el telenotícies: "a Pequín sempre fa mal oratge"), no vam tindre cap problema ni en entrenaments ni durant les curses. El dissabte a la vesprada van ser els cronos i, encara que no van anar malament, tampoc va anar tan bé com a m'haguera agradat, ja que la huitena posició em va saber a poc. En qualsevol cas, sempre m'agrada relaxar-me a les vesprades d'abans de les curses i la meua intenció era veure els entrenaments de la F1, però l'equip ens va portar a sopar a un restaurant xinés prou tradicional i no els vaig poder veure. Encara que em vaig perdre la gran polèmica de la temporada, he de reconéixer que vaig disfrutar del sopar.

Així vaig arribar al diumenge, amb moltes ganes de fer un bon parell de curses. La primera no va anar bé, ja que en l'eixida el semàfor es va apagar sorprenentment ràpid i em vaig quedar clavat, la qual cosa em va suposar perdre un parell de posicions. En l'última volta vaig recuperar una i al final vaig acabar nové. Prou decepcionat pel resultat, vaig eixir amb moltes ganes a la segona cursa i les coses van eixir bé: gràcies a una bona eixida, una primera volta molt agressiva i un ritme constant volta rere volta, vaig creuar la meta en quarta posició, el meu millor resultat de la temporada. Però l'anècdota del cap de setmana va arribar quan em van cridar per a pujar al podi en la tercera posició. Em va sorprendre molt i, en efecte, al cap d'uns vint minuts es va aclarir que havia sigut una confusió de l'organització. No em vaig poder emportar la copa, però tinc ganes de tornar a pujar i esta vegada, dur el trofeu en l'equipatge de mà.

En este viatge no vaig tornar el mateix dia de la cursa i, ja siga a Europa o Àsia, les vesprades després d'una bona cursa acostumen a ser molt agradables. La nostra il·lusió per veure la F1 se'n va anar en orri perquè no la retransmetien en directe, però realment ho vaig passar millor sopant amb tot l'equip (enginyers, pilots, mecànics...) ja que mai havia estat en un equip amb tanta gent i tan bon ambient. Realment ho he passat d'allò més bé en la meua primera visita a Pequín.

P.D.: la foto és de després de la cursa, quan els mecànics em van agafar per sorpresa i em van xopar.

dijous, d’agost 02, 2007

Des de Pequín


M’hauria agradat escriure aquest post només arribar a Pequín, però entres unes coses i unes altres, no he trobat fins avui el moment de fer-ho.

Per començar, em va passar una cosa al viatge que pensava que només ocorria en les pel·lícules: just abans de pujar a l’avió, l’hostessas d’Air France ens va indicar que viatjàvem en classe business (o “Espace Affaires”, com en diu la companyia). Però sí nosaltres teníem un bitllet de turista! He de reconéixer que tinguérem molta sort ja que a business es viatja molt millor perquè el menjar és millor, hi ha més espai, et pots gitar… Arribàrem a Pequín més descansats del que pensàvem i quan ens van arreplegar a l’aeroport vaig començar a adonar-me de com són realment les ciutats xineses: gent, gent i més gent.

Des de la meua arribada ací dissabte passat, no he pogut fer molt de turisme però no he pogut rodar tampoc tot el que estava previst per culpa de la pluja. Quasi totes les nits hi ha hagut tronades i, com que el manteniment del circuit és... diguem-ne nul, l’acumulació d’aigua en alguns revolts fa impossible que podem passar-hi amb el fórmula. A pesar de tot això, he aprofitat el poc de temps que hem tingut i volta rere volta m’he anat fent al circuit, que es caracteritza per ser molt curt (2,4 km), estret i ple de bonys, just tot el contrari a allò que tinguérem a la darrera cursa a Malàisia.

Pel que fa a la ciutat de Pequin, he pogut “disfrutar” del caos circulatori, però també d’unes altres coses bones com ara el menjar xinés. Per exemple, la primera nit anàrem a un restaurant amb música en viu i una ballarina amb la seua serp, però vaig disfrutar més anit sopant un autèntic ànec pequinés.

Encara he vist molt poc de Pequín, però allò que m’agradaria ara seria conèixer molta més ciutat, encara que haurà de ser en el pròxim viatge, perquè fins diumenge tenim molt de treball a la pista. En qualsevol cas, allò que si espere és que no ploga ni divendres, ni dissabte per la nit. Creuaré els dits.