Cabecera blog

dimarts, de febrer 27, 2007

Recolza al planeta... o a Honda


En els últims mesos diversos mitjans especialitzats van fer córrer el rumor que l'equip Honda de F1 estava planejant per a la temporada 2007 una estratègia de màrqueting totalment revolucionària vinculada al canvi climàtic i les energies “netes”. I una vegada més, el rumor es va confirmar quan ahir Honda va presentar la nova imatge del seu equip i, supose, va deixar a tot el món bocabadat (almenys a mi sí): el seu monoplaça està decorat únicament amb una imatge de la terra, el logo d’Honda i el logo de Bridgestone, a més de la direcció web del projecte: myearthdream.com. Però allò més curiós de tot és quan t'assabentes que part de la idea és que la gent entre en esta web i, per la quantitat de lliures que vullguen, incloguen el seu nom en un píxel del cotxe i a més adopten un compromís ecològic. Per descomptat, els diners de la gent que col·labore no són per a Honda, sinó per a alguna obra benèfica en defensa del medi ambient. Cal dir que esta iniciativa de fer participar a la gent es suma a altres com Recolza a Pampló, la de Jan Lammers en Le Mans o Sempredecantu.

Val, fins ací tot molt bé i molt bonic. Però al meu entendre hi ha una pregunta clau que fer a Honda: realment els preocupa el canvi climàtic, o el que volen és emportar-se un bon tros del pastís que és el negoci que s'està creant al voltant del canvi climàtic? Jo pense que un poc de tot. D'una banda, Honda és un dels pocs fabricants que comercialitzen un automòbil híbrid a Espanya, a més han desenvolupat diversos prototips prou nets i a finals de 2007 començaràn a produir piles solars. D'altra banda, ens trobem que la Federació Europea per al Transport i el Medi Ambient mostra en un estudi que Honda no ha complit amb la seua previsió de reducció d'emissions de CO2 en el període 1997-2005. A més, en F1-live he llegit que Honda, junt amb altres fabricants, es va oposar fa poc als plans de la Comissió Europea per limitar les emissions de carboni.

En tot cas, que cada un faça la seua pròpia valoració, però la meua és la següent: com a estratègia de màrqueting em pareix que ho fan molt bé, però crec que la iniciativa no és prou sincera.

dilluns, de febrer 12, 2007

Lost in traslation

Zhuhai_4


En molts aspectes, la meua experiència en Xina ha sigut prou pareguda a la del personatge de Bill Murray en la pel·lícula Lost in Translation, encara que a diferència d'ell jo no he conegut cap xica tan bonica com Scarlett Johansson. Bromes a banda, puc afirmar que la meua experiència en Xina ha sigut molt positiva: no només esportivament, sinó també personalment.

Quan el dissabte 3 el nostre avió s’enlairava des de València cap a París tenia més de vint hores de viatge per davant: una vegada a París, esperàrem quatre hores fins agafar el vol (d'onze hores) a Hong Kong. Era la primera vegada que volava fora d'Europa, i la veritat és que se'm va fer realment llarg. Però el més interessant encara no havia arribat: una vegada a Hong Kong (ja era diumenge), vam agarrar un taxi –un model de Toyota que devia ser de l’any de la picor– que ens va portar a una mena de port-centre comercial en què prenguérem un ferri, amb el qual arribàrem finalment a Zhuhai. Això sí, en Zhuhai ens trobàrem que era impossible canviar d'euros a remembí (el nom popular de la moneda xinesa) i, així i tot ens arriscàrem a agafar un taxi i pagar-li amb dòlars d'Hong Kong –no hi hagué problema.

Una vegada allí, vaig tindre dos dies i mig per a descansar, conéixer el circuit, l'equip, fer el seient… fins que el dimecres vaig eixir a pista. El primer dia va ser d'adaptació, però el dijous vaig rodar molt fort i vaig poder fer el millor temps dels pilots que hi havia provant i em vaig quedar a només dos desenes del millor temps absolut que va fer en eixe circuit el pilot que va guanyar en 2006. L'últim dia va ploure al matí i, encara que el circuit es va assecar més tard, les condicions de la pista feien que el ritme de conducció fóra un segon més lent que el dia anterior. Jo estic molt satisfet amb el meu rendiment en estos entrenaments, però el més important és que li vaig agradar a l'equip i van quedar molt contents amb el desenvolupament dels tests.

De totes maneres, la cosa que més em va sorprendre de l'equip és que semblava la torre de Babel: els mecànics són xinesos, el director i un enginyer són italians, la dona del director és xinesa, però els pilots sí que érem cada un d'un país: al llarg de la setmana va provar un tailandés, dos xinesos, un finlandés, un italià, dos xics de Bahrain, dos japonesos i un espanyol (jo). Encara que dins de l'equip més o menys ens enteníem, en els comerços i en l'hotel quasi tot es solucionava amb senyals. Afortunadament en l'hotel quasi tot estava escrit en anglés, però el que era parlar-lo... no el parlaven molt. De totes maneres gràcies a Aída, la dona del director, podíem entendre'ns. Això sí, anar només és una aventura perquè tot és molt distint: les lletres, el menjar, la llengua, la conducció... El menjar em va agradar molt, ja he aprés a menjar amb palets (com es pot veure en la foto), la gent era amable en general, no entenia a ningú quan parlava, però el que em va impactar va ser la conducció: quin desastre! Cada vegada que anàvem en el microbús de l'hotel o en taxi al circuit era córrer un risc alt: quasi no hi ha semàfors, els vianants no tenen la preferència, el cinturó de seguretat no és obligatori, es pot parlar pel mòbil...

Podria contar moltes coses més d’una setmaneta que he passat en Xina, però com crec que tornaré, ja vos aniré contant.

divendres, de febrer 02, 2007

Ahir a Montolivet, demà a la Xina



AAVV_3

Ahir vam presentar Recolza a Pampló a l'associació de veïns de Montolivet, el meu barri. Fa uns mesos m'havien fet una entrevista, que havia aparegut al butlletí de l'associació, i ahir vaig tindre ocasió d'explicar de tu a tu les característiques de la campanya. Va ser un acte senzill i molt agradable, ple d'afecte i complicitats. Si Recolza a Pampló mereix la pena, és per reunions com la d'ahir al carrer Granada. Poder explicar una il·lusió i compartir-la , poder raonar i raonar-la, són algunes de les coses a què aspirava quan vam posar tot això en marxa i trobe que ahir ho vam aconseguir. Per això, des d'ací, el meu agraïment a l'associació i a totes les persones que van vindre i em van donar suport!

I bé, una de les coses que vaig comentar és que demà me'n vaig a la Xina. M'han oferit fer uns entrenaments de la Fórmula Renault Asiàtica i no puc deixar passar una oportunitat així. Eixiré de València a les set del matí, cap a París, on agarraré un vol fins a Hong-Kong. En acabant haurem de creuar a Macao i d'allí anirem fins a Zhuhai, on hi ha el circuit en què faré els entrenaments. Tota una experiència i tot un repte. Encara no sé si finalment disputaré este campionat, però sé que es tracta d'una de les fites més importants de la meua carrera. O, si més no, una de les més emocionants.

No sé si podré actualitzar el blog des de Xina, però intentaré fer-ho i així contar en directe com va l'experiència. En qualsevol cas, vos mantindrem informats per mitjà de www.pamplo.com.