Cabecera blog

diumenge, d’octubre 22, 2006

La cara d'haver-me'n quedat fora


Quan es retransmet una cursa per televisió, una de les coses que més crida l’atenció és l’actitud dels pilots quan es queden fora de pista, bé per un accident, bé per un problema mecànic. Curiosament, poques voltes els veiem la cara, però tinc la seguretat que si la poguérem veure els aplicaríem allò de ‘s’ha quedat amb un pam de nassos’. No vull pensar la cara que devia fer jo l’any passat quan el cotxe se’m va parar a Cheste, poques voltes abans del final, quan anava destacat en primera posició. Més que tristor, devia ser una cara de pesar, pròpia de l’estranya sensació de buidor, d’impotència ridícula, que et queda quan et trobes en una situació així.

Una cara semblant em deu haver quedat avui a Jerez, quan Manuel Gutiérrez ha fet una maniobra sobtada quan l’estava avançant i m’ha tret de la pista. Si algun dels espectadors que hi havia al circuit m’ha vist la cara, segur que ha comprés que més que tristor, avui sentia malíccia: mentre que ahir vaig fer una bona cursa i vaig acabar quart tot i haver eixit molt arrere, en la d’este matí no he sabut aprofitar l’oportunitat i m’he vingut avall inexplicablement. No sé què passava, encara que sé que no era un problema mecànic, però no aconseguia anar ràpid. Fins i tot he fet una excursioneta per fora de la pista! Però he pogut tornar-hi i, de sobte, he sentit que les coses començaven a funcionar: que recuperava el ritme i em veia amb cor d’avançar els pilots que m’havien superat. Ho he aconseguit, però en la maniobra he tingut eixe petit xoc i he tornat a quedar-me fora de la cursa.

Mentre que la primera part de la temporada vaig anar millorant cada cursa, fins que vaig fer pòdium a Estoril, esta segona part de l’any no acabe d’anar fi. A Jerez ho he fet millor que a Cheste, però no puc estar satisfet. M’he despenjat del grup capdavanter i he perdut les possibilitats d’acabar entre els tres primers de la classificació general. La cursa de Montmeló, el segon cap de setmana de novembre, tanca la temporada. Com sempre, lluitaré per eixe pòdium que vaig tindre ahir tan a prop, però que se’m resisteix des de Portugal. De ganes, no me’n falten i d’ànims tampoc. Sobretot, el de totes les persones el nom de les quals porte escrit en el cotxe i que han confiat en mi i en el projecte Recolza a Pampló. Independentment del resultat que aconseguisca a Catalunya, treballaré de valent tota la pretemporada per a fer possible el salt a una categoria superior l’any que ve, en la qual trobar la sort i l’encert que m’ha faltat les últimes setmanes. I així, fer que tota la il·lusió que em transmeten els noms en el cotxe es convertisca en un seguit de bons resultats.



diumenge, d’octubre 08, 2006

Crònica de Cheste (diumenge)

Definitivament, a Cheste no m'ha acompanyat mai la sort. Si en la carrera d'ahir vaig tindre mala sort, hui les coses han anat millor però no tan bé com m'haguera agradat. L'accident d'ahir m'obligava a eixir pràcticament en l'última posició de la graella de sortida, així que la cursa es plantejava difícil ja que hauria de lluitar molt per a guanyar cada posició. Així les coses, he fet una bona eixida i, quan he arribat al primer revolt ja he avançat a quatre rivals i en la frenada de la Doohan he mantingut la posició. Amb cotxes tant davant com darrere, he continuat tirant per a contactar amb els pilots que portava per davant, encara que sense deixar de tindre en compte a algun dels que portava darrere. Després de dos voltes més i un altre rival més superat, en la tercera volta m'he acostat molt a Roberto Merhi, tant que en la frenada de final de contrarecta he frenat per l'interior per a pressionar-li i de pas assegurar-me que Siso Cunill, que venia just per darrere, no intentara cap maniobra d'avançament. Però quan he apurat la frenada per l'interior de la traçada, el cotxe s'ha descol·locat i he fet una virolla que ha acabat amb les rodes posteriors del fórmula enfonsades a la grava, cosa que m’ha fet abandonar. Ha sigut un error que m'ha molestat prou ja que tal com estava la situació de carrera, acabar en el podi era possible. De totes maneres, allò important és que si no hi ha cap problema, tant el meu equip com jo sabem que podem lluitar per estar davant, així que en la carrera de Jerez d'ací a dos setmanes, aprofitarem els entrenaments al màxim per a tornar a destapar el xampany.

dissabte, d’octubre 07, 2006

Crònica de Cheste (dissabte)

Accident 1

Cheste és un d’aquells circuits en què no m’ha acompanyat mai la sort. Hi vaig debutar en la Fórmula 1600 i no vaig obtindre cap resultat important. L’any passat, en la Master Junior Formula, el motor se’m va parar quan anava en primera posició i faltaven poques voltes per al final de la cursa. Hui he tornat a trobar-me amb el fantasma de la mala sort.

Accident 3

Com el mes passat a Albacete, m’he vist implicat en un accident que m’ha deixat fora de pista en la primera volta. Ara bé, contràriament a aquella cursa, hui no he fet cap maniobra compromesa. Només passar el revolt de final de recta, unes posicions per davant de mi uns quants cotxes del Campionat s’han xocat entre ells; quan he entrat a la recta, poc abans d’arribar a la Doohan, he pogut evitar el colp, però un dels monoplaces que se n’havia eixit ha tornat a la pista, impulsat encara per la inèrcia de la col·lisió i sense control. Ha sigut un moment molt violent, pràcticament no m’ha donat temps a frenar, perquè el cotxe s’ha creuat davant de mi sense que ho esperara. Per ara, és l’accident més fort que he tingut mai en un fórmula. Segons m’han dit alguns amics que estaven veient la cursa, entremig del núvol de pols que s’havia alçat s’ha sentit un colp sec i molt fort, que era, precisament, l’impacte contra el meu cotxe. Com podeu veure a les fotos, ha quedat prou malmés, especialment l’estructura de la roda davantera dreta i l’aleró, que ni tan sols hem recuperat. De tots els pilots que ens hem quedat en l’accident, el més perjudicat ha sigut Manuel Sáez-Merino, que segons es deia pel paddock, ha tingut algunes conseqüències físiques. Espere que la cosa no siga greu i que demà el veiem recuperat.

Accident 2

Demà, clar, exiré des de prou arrere, cosa que m’allunya, a priori, de les posicions de podi. Amb tot, lluitaré de valent, amb l’esperança que el podi més proper a ma casa deixe de resistir-se’m.

dimarts, d’octubre 03, 2006

Recolza a Pampló



Recorde el dia que la idea em va vindre al cap. Era l’u de maig d’enguany i tornava de Barcelona en un Euromed, després de la cursa de Magny-Cours, a França, on havia fet quart. La quarta posició, tan a tocar del podi, sempre és agredolça, però estava satisfet. El cas és que des de feia temps tenia l’enrònia de trobar una manera d’aconseguir que les categories automobilístiques base tingueren un suport més gran per part dels aficionats, és a dir, que els resultaren més accessibles. Al mateix temps, tenia la intuïció que calia replantejar-me l’estratègia que havia seguit fins aquell moment per a aconseguir recolzament econòmic.

De sobte, vaig pensar en un lema: recolza a Pampló. Em van vindre al cap experiències anteriors que, amb més o menys fortuna, més o menys agosarades, havien intentat un objectiu semblant: promoure la carrera esportiva d’un pilot fent participar directament els aficionats. En el meu cas, per mitjà d’aportacions de 20 euros, a canvi de les quals, entre moltes altres coses, posaríem el nom de cada persona en el fórmula que conduïsc.

A poc a poc, la idea va anar prenent cos i, durant l’estiu, vam començar a treballar-hi per donar-li forma. Finalment, ho hem aconseguit. A la meua web en teniu tota la informació. I demà, dimecres 4 d’octubre de 2006, la campanya Recolza a Pampló es presenta oficialment al Saló d’Actes de la meua facultat, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria del Disseny (edifici 7B) de la Universitat Politècnica de València. L’ETSID, com la coneixem popularment ara –o la UITI, com la coneixien abans– serà el lloc on, per fi, donem el tret d’eixida a un projecte que ens ha costat molt d’esforç i en el qual hem dipositat moltes esperances. Com vaig dir la setmana passada, ja hi ha moltes persones que han confiat en el projecte i trobe que ja cal donar-los les gràcies. Ni que siga per l’experiència que suposa, per la il·lusió que tenim i les ganes de lluitar que hi hem posat, Recolza a Pampló mereix l’intent. Una altra cosa, clar, és el resultat. Però creieu-me: funcionarà.

diumenge, d’octubre 01, 2006

Que ploga...

Sense dubte, la cursa de hui a Xina ha sigut una cursa de Fórmula 1 de veres: avançaments, estratègia, sortides de pista, colps... Desde l'eixida, el grup de pilots que anaven darrere d'Alonso han rodat en un grup prou compacte i en el qual hem vist avançaments i lluita cos a cos. Després, l'estratègia equivocada de Renault i el bon treball de Ferrari i Schumacher han provocat que el campionat s'haja posat d'allò més emocionant: no hi ha líder, sinó un primer i un segon empatats a punts. Això sense oblidar el penúltim revolt del traçat, en què el darrer pas ha sigut molt mogut per a Button, Albers, Yamamoto, Heidfeld, Barrichello i De La Rosa (que ha aconseguit la cinquena posició). La veritat es que és un poc sorprenent que un grup de pilots del nivell que se'ls suposa en F1 hagen sigut tan desmanotats com per a organitzar eixe bollit a dos revolts del final (de tota manera la major part de la culpa ha sigut de Yamamoto, encara que Heidfeld ha sigut poc previsor i Barrichello no ha tingut molt de tacte amb els frens ja que ha arribat una miqueta passat...). Després del que hem vist, he arribat a una conclusió: a vore si plou més sovint en els grans premis de F1...