Cheste és un d’aquells circuits en què no m’ha acompanyat mai la sort. Hi vaig debutar en la Fórmula 1600 i no vaig obtindre cap resultat important. L’any passat, en la Master Junior Formula, el motor se’m va parar quan anava en primera posició i faltaven poques voltes per al final de la cursa. Hui he tornat a trobar-me amb el fantasma de la mala sort.
Com el mes passat a Albacete, m’he vist implicat en un accident que m’ha deixat fora de pista en la primera volta. Ara bé, contràriament a aquella cursa, hui no he fet cap maniobra compromesa. Només passar el revolt de final de recta, unes posicions per davant de mi uns quants cotxes del Campionat s’han xocat entre ells; quan he entrat a la recta, poc abans d’arribar a la Doohan, he pogut evitar el colp, però un dels monoplaces que se n’havia eixit ha tornat a la pista, impulsat encara per la inèrcia de la col·lisió i sense control. Ha sigut un moment molt violent, pràcticament no m’ha donat temps a frenar, perquè el cotxe s’ha creuat davant de mi sense que ho esperara. Per ara, és l’accident més fort que he tingut mai en un fórmula. Segons m’han dit alguns amics que estaven veient la cursa, entremig del núvol de pols que s’havia alçat s’ha sentit un colp sec i molt fort, que era, precisament, l’impacte contra el meu cotxe. Com podeu veure a les fotos, ha quedat prou malmés, especialment l’estructura de la roda davantera dreta i l’aleró, que ni tan sols hem recuperat. De tots els pilots que ens hem quedat en l’accident, el més perjudicat ha sigut Manuel Sáez-Merino, que segons es deia pel paddock, ha tingut algunes conseqüències físiques. Espere que la cosa no siga greu i que demà el veiem recuperat.
Demà, clar, exiré des de prou arrere, cosa que m’allunya, a priori, de les posicions de podi. Amb tot, lluitaré de valent, amb l’esperança que el podi més proper a ma casa deixe de resistir-se’m.
Com el mes passat a Albacete, m’he vist implicat en un accident que m’ha deixat fora de pista en la primera volta. Ara bé, contràriament a aquella cursa, hui no he fet cap maniobra compromesa. Només passar el revolt de final de recta, unes posicions per davant de mi uns quants cotxes del Campionat s’han xocat entre ells; quan he entrat a la recta, poc abans d’arribar a la Doohan, he pogut evitar el colp, però un dels monoplaces que se n’havia eixit ha tornat a la pista, impulsat encara per la inèrcia de la col·lisió i sense control. Ha sigut un moment molt violent, pràcticament no m’ha donat temps a frenar, perquè el cotxe s’ha creuat davant de mi sense que ho esperara. Per ara, és l’accident més fort que he tingut mai en un fórmula. Segons m’han dit alguns amics que estaven veient la cursa, entremig del núvol de pols que s’havia alçat s’ha sentit un colp sec i molt fort, que era, precisament, l’impacte contra el meu cotxe. Com podeu veure a les fotos, ha quedat prou malmés, especialment l’estructura de la roda davantera dreta i l’aleró, que ni tan sols hem recuperat. De tots els pilots que ens hem quedat en l’accident, el més perjudicat ha sigut Manuel Sáez-Merino, que segons es deia pel paddock, ha tingut algunes conseqüències físiques. Espere que la cosa no siga greu i que demà el veiem recuperat.
Demà, clar, exiré des de prou arrere, cosa que m’allunya, a priori, de les posicions de podi. Amb tot, lluitaré de valent, amb l’esperança que el podi més proper a ma casa deixe de resistir-se’m.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada