Cabecera blog

dijous, de maig 31, 2007

Els últims seran els primers



Hi ha països d'Europa que tenen fama de ser prou més ordenats que Espanya. En concret, hi ha ciutats on, segons pareix, la gent fa cua quan espera l'autobús. Supose que eixa cua determinarà després l'orde en què pugen a l'autobús i que, en cas que hi haja una persona major, una embarassada... els deixaran passar els primers. Per descomptat, a mi m'agradaria que ací fóra de la mateixa manera, però és tot el contrari. Per a tornar de la facultat jo agarre el bus en la primera parada de la línia 40 i quan arriba el moment de pujar, em pareix més que estic arribant al primer revolt d'un circuit després de donar l'eixida, que pujant a un autobús. Tots volen arribar el primer i és habitual veure molts avançaments i canvis de posició. Clar que, en la parada de l'autobús no hi ha director de cursa ni comissaris esportius, així que les conductes antiesportives estan més que permeses.

dimarts, de maig 22, 2007

Autòdrom Nacional


Fa uns dies estava fent una ullada a un número de la revista alemanya Auto Motor Und Sport quan em va sorprendre veure una foto d'un Seat León Cupra rodant pel peralt d'un vell circuit. La qüestió és que l'article tractava d'un viatge per Barcelona i rodalia, i en concret, havien pres eixa foto en l'Autòdrom Nacional de Sitges.

Em vaig posar a buscar informació sobre eixe circuit i tot el que he trobat ha sigut gràcies a l'interés d'aficionats a l'automobilisme que, en els seus blogs o en fòrums, fan possible que aquest circuit no caiga en un oblit total. De fet, pareix que a nivell oficial no existira. Però encara es manté en peu i, pel que he vist en les fotos, l'aspecte del circuit és realment espectacular, ja que es tracta d'un òval de dos quilòmetres de longitud amb un peralt de més de 60é d'inclinació. A més, l'abandó ha provocat que hi haja brossa per la pista i que els arbres quasi la invadisquen, cosa que li dóna un aire molt especial.

L'activitat del circuit va ser molt curta, ja que es va construir en 1923, però molt prompte van deixar de competir-hi perquè el traçat es va quedar menut i perquè els promotors van tindre problemes econòmics. Amb el pas dels anys es va abandonar i ara és una propietat privada aprofitada, en part, com a granja avícola.

Per descomptat és una llàstima que una cosa així s'oblide, però ara que sé on està, buscaré el moment per a poder anar-hi i recordar els inicis de l'automobilisme esportiu.

En estos enllaços hi ha informació molt interessant sobre esta "ruïna automobilística":


diumenge, de maig 13, 2007

Tornar a casa

Marlon_11_05173

Fa una miqueta més de set anys que vaig començar a competir i poc més de set anys i mig que em vaig pujar a un kart de competició per primera vegada. Aquell primer contacte va ser en el circuit Marlonkart i allà em vaig preparar per a prendre part en la meua primera cursa i en eixe circuit vaig entrenar durant les quatre temporades de karting que vaig disputar. Podeu imaginar la meua alegria quan vaig cridar Marlon (l'ànima de Marlonkart) per a veure les possibilitats d'organitzar allà un curset de karting i de seguida em van recolzar per a dur-ho endavant.


Despús-ahir, divendres 11 de maig, vam fer la I Jornada de karting Recolza a Pampló. He de reconéixer que, abans de començar, estava un poc nerviós per veure com aniria tot i, perquè en certa manera, era tornar a la que havia sigut la meua casa en els meus primers anys en la competició. Però la veritat és que va anar molt bé i els nervis se'm van anar de seguida: va haver-hi dotze participants, la majoria d'ells gent que ha confiat en Recolza a Pampló i alguns familiars i amics que van vindre amb ells. El més important és que tots ho passàrem bé, a mi em va agradar explicar com conduir un kart i sobretot veure l'interés i la il·lusió de la gent, perquè a tots els va picar el cuquet de la velocitat. Va ser una jornada molt agradable per la companyia i el marc en què es va desenvolupar. Així que començaré a buscar una data per a la II Jornada de karting Recolza a Pampló.

dissabte, de maig 05, 2007

Seguritat absurda



En la pel·lícula La boja història de les galàxies hi ha un moment en què Dark Helmet sol·licita que posen la nau a velocitat absurda i, com el seu nom indica, no serveix de res ja que es veuen sotmesos a tal acceleració que ni tan sols poden aguantar-se de peu. Quan dimarts passat 24 d'abril vaig volar a Hong Kong a través de l'aeroport de London Gatwick, en el moment en què vaig haver de passar el control de seguretat, vaig tindre la sensació que el que m'estava passant era tan absurd com la velocitat de la nau de Dark Helmet.

A la coneguda mesura de la limitació de líquids en l'equipatge de mà (que a qui beneficia és a les companyies aèries i a les empreses de restauració de la zona d'embarcament), en els principals aeroports anglesos es suma una altra norma: una persona només pot portar una bossa d'equipatge de mà d'unes mesures limitades. De manera que quan jo anava tot content a creuar el control amb tres bosses: una per a la documentació i electrònica, una altra per al casc i una altra per al mono, molt amablement em van dir que no podia passar. Però l'absurd de la qüestió és que ens van indicar que si el que portava en tres bosses ho ajuntava en una, no hi hauria problema. Solució: compràrem una bossa playera i una maleta xicoteta, ho distribuirem tot a pressió i el casc ho vaig dur en la mà sense funda. Així vam poder salvar l'obstacle, però la meua pregunta és: quin sentit té aquesta mesura?, per a què serveix?. No li trobe sentit ni utilitat. D'altra banda, a l'anada ens van fer llevar les sabates i passar-les per l'éscaner, mentres que a la tornada, que hi havia moltíssima gent, vaig passar amb les sabates posades. Què passa, que si hi ha molta gent hi ha menys seguretat?. No ho sé, però tinc clar que si puc, volaré per un altre país que no siga Anglaterra.

dimarts, de maig 01, 2007

Desde Zhuhai

Quan escric aquestes línies, aquí a la Xina pasen de les set i mitja de la vesprada. Ja fa una bona estona que no hi ha activitat a la pista, ja que els cronos han sigut a les tres. El dia ha començat molt bé, ja que he fet el quart millor temps en la primera sessió d'entrenaments, però en la segona tanda he muntat pneumàtics nous i he fet un temps més lent. Per als entrenaments cronometrats, esperava que tindria una posada a punt millor, però no ha sigut així i només he pogut ser desé. No és el resultat que tant el meu enginyer com jo esperàvem, pero demà espere que el cotxe estiga perfecte i, si no faig cap errada, crec que podré acabar entre els sis primers. Si es així, en la segan cursa tindré opcions de podi. De qualsevol manera, demà ho veurem...