Ara comença el més difícil

Les tres fotos d'aquest post corresponen a tres moments clau per a mi de les últimes setmanes. Sabíem que la cursa del 26 i 27 de juliol en el Circuit urbà de València seria una ocasió única i per aquest motiu treballàrem prou en la promoció de Recolza a Pampló de cara a eixe esdeveniment.

Començàrem amb una festa que celebràrem en la Terrassa Vetes e Vents el divendres 18 de juliol i que, sincerament, crec que va quedar prou bé.

El dimecres 23 celebràrem la primera trobada Recolza a Pampló en la meua escola, l'ETSID, i encara que va costar molt, vaig aconseguir portar el Ferrari de competició i ens vam poder fer aquesta foto amb totes les persones que han participat en la campanya i que van vindre a la trobada.

Després de quasi un mes de molt de treball va arribar la cursa i no va poder eixir millor: junt amb Miquel vaig guanyar la cursa del diumenge i em vaig convertir en el primer valencià que ha guanyat en el Circuit urbà de València.

Els mitjans de comunicació valencians ens van donar una cobertura molt bona i aquest èxit ha sonat prou en la ciutat. Però açò pot portar a equivocacions: vam tindre una bona actuació, però podria ser l'última. Aquesta temporada hem fet un esforç molt gran per a poder participar en aquesta cursa (en un principi només participaríem en dos curses) i ara, a pesar del bon resultat, ens trobem que no tenim els recursos econòmics necessaris per a acabar la temporada. Ens queda poc de temps i molt de treball per davant, però espere que finalment eixirem reforçats d'aquesta situació difícil, de la mateixa manera que m'ha passat en altres ocasions al llarg de la meua carrera esportiva.

Com arribar a la trobada Recolza a Pampló

La convocatoria és a les 18:30 en la entrada principal de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria del Diseny (ETSED) en la Universitat Politècnica de València.

Si feu clic ací, podreu vore un plànol del campus. L'edifici és el 7B i, com a referència, podeu buscar la pista d'atletisme i si aneu en cotxe, el parking Centro (es troba just sota la pista d'atletisme). Per a aparcar, no hi haurà cap problema en fer-ho al voltant de l'edifici.

En metro vos porten les línies 4 i 6 i la parada més pròxima és Tarongers. Una vegada biaxeu, la millor opció és entrar al campus per la porta L (junt a la residència Galileo) i només creueu el passeig vos trobareu l'edifici de la ETSED.

En autobús podeu anar en les línies 9, 18, 29, 30, 31, 40, 41, y 71, que paren al final del carrer Ramon Llull, cantó amb Taronjers. Des d'allà allò més pràctic és caminar per l'avinguda dels Taronjers i entrar al campus per la porta L.

Veles e vents

Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar:
xaloc, llevant los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tremuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Jo no sóc amant de cap dama, ni el “pus extrem amador”, però també espere que les veles i els vents complisquen els meus desitjos. Quan Ausiàs March va escriure aquest poema supose que no pensava que algun dia li donaria nom a uns del edificis més representatius de la València de Rita Barberà (i, tot siga dit, un dels més bonics). És més, quan vaig vore aquest edifici per primera vegada (en l’estiu de 2006), jo encara no havia posat en marxa Recolza a Pampló ni molt menys pensava que algun dia hi celebraria una festa.

Ara, cinc dies abans de rellançar Recolza a Pampló amb una festa a la Terrassa de l’edifici Veles e Vents, trobe unes quantes semblances entre l’amant de que parla Ausiàs March i la meua situació. Tinc un desig pel que lluïte des de fan prou de temps i que no depén només de mi que s’acomplisca. És un gran repte, perque ara estic més a prop que mai, però també més lluny. És difícil, però compte amb els meus vents, que són totes les persones que formen Recolza a Pampló i la seua espenta que dóna impuls a les veles. Aqueste setmanes que falten de juliol seran molt importants i, si els vents bufen amb prou força, possiblement podré complir el meu retorn particular.

La retransmissió de la cursa del GT Open en Vallelunga

He entrat en YouTube per a veure si hi havia algun vídeo de la primera cursa de l'International GT Open en Vallelunga i m'he trobat amb la retransmissió sencera de la cursa de dissabte que van passar per Popular TV.

A banda de la cursa en si, vull destacar que en el minut 20:30, els comentaristes ens citen i en els minuts 27:40 i 29:46 es pot veure una eixida de pista i la retirada del nostre cotxe respectivament.

Tot un personatge

Si vols saber alguna dada sobre la carrera esportiva d'algun pilot, allò millor és visitar Driverdatabase i buscar-ho allí. Cada vegada que la visites pots veure les fotos de diferents pilots i en la meua darrera visita estava Kenny Bräck, un dels pilots que em van enganxar a les curses. Quan jo vaig començar a competir ell estava en el punt més alt de la seua carrera i em pareixia quasi un heroi perquè era un d'eixos pocs pilots europeus que s'atrevixen a donar el gran pas que suposa competir en els Estats Units.

La qüestió és que feia prou que li havia perdut la pista, perquè en l'última cursa de la Indy Racing League (IRL) de 2003 va patir un accident brutal després de tocar-se amb Tomas Scheckter. Després d'una llarga recuperació, va disputar algunes curses i a l'acabar 2005 es va retirar de la competició. En tot cas, allò que m'agradaria destacar de Kenny Bräck no sols és el seu palmarés (subcampió de la F3000, campió de la IRL, subcampió de la CART...) sinó la seua figura perquè després de deixar la competició ha format una banda de música, Bräck, i també es dedica a recolzar la carrera esportiva d'altres pilots. Tot un personatge.

La història d'un símbol

Quan algú compra un cotxe Mercedes, BMW o de qualsevol marca de prestigi, moltes vegades està disposat a pagar un preu injustificadament elevat només per poder lluir un determinat símbol en el frontal del seu cotxe. El logotip és l'element que identifica qualsevol fabricant de cotxes i per això en ells es concentra gran part dels valors que representen.

Dins de la història de l'automobilisme (que a mi em sembla apassionant), els logos tenen la seua pròpia història. En l'article Evolution of Car Logos es pot veure l'evolució del disseny dels logos de diverses marques i, allò que resulta més curiós, una explicació breu sobre la seua història. Llegir l'article requerix dedicar-li una estoneta, però és molt interessant veure com els orígens de l'automobilisme es van fonamentar en les aventures d'emprenedors i aristòcrates que en molts casos van perdre tot el seu diners, després els van recuperar i es van fer rics, o simplement van quedar arruïnats però van deixar com a llegat un gran nom.

Via Microsiervos

Ja tenim disseny

A mitjan de novembre vaig publicar un post per a arreplegar opinions sobre el disseny de la samarreta de mànega llarga de celebració del primer aniversari de Recolza a Pampló. Un temps després, ací està el disseny definitiu de les samarretes, que venem a un preu de 25 euros. Espere que vos agrade!

Adéu al Master Junior Formula

Sense cap dubte, la notícia més important de l'automobilisme esportiu en l'inici de 2008 ha sigut l'anul·lació del ral·li Dakar per primera vegada en la seua història. A banda d'aquesta, ahir vaig poder llegir en internet una altra notícia que, encara que no té tanta repercusió, també em va xocar prou: després de tres temporades, el Master Junior Formula ja no es tornarà a celebrar. Jo vaig participar (amb bons resultats) en la primera edició del campionat en 2005 i sincerament he de reconéixer que vaig aprendre prou i que ho vaig disfrutar. Encara que vaig tindre mala sort en la pista, va ser un any positiu i crec que els promotors del certamen, la família Villota, va fer un bon treball. En eixe moment es notava que tenien molta il·lusió per fer créixer el certamen i la sensació era que el campionat s'anava a assentar dins de l'automobilisme espanyol. Però més bé ha sigut al revés i en les dos temporades següents les graelles no han crescut en nombre i diversos pilots amb bon nom han botat aquesta categoria com a primer escaló en els fórmules.

No sé que serà exactament el que ha fallat perquè el plantejament del Master era bo. Potser el cost (en augment any rere any), la competència d'altres certàmens i cert favoritisme per part de l'organització cap a alguns pilots segur que seran alguns dels factors determinants que hauran conduït a aquesta situació.

En qualsevol cas, aquest fet demostra que ara mateix a Espanya la majoria dels pilots amb recursos, tenen tants, que no necessiten sumar quilòmetres en un campionat de base. Gràcies als diners dels pares, la majoria comencen a entrenar dia sí, dia també, en fórmules de 200 cv i disputen directament la F3 o la F. Renault. De totes maneres, com a principis de 2005 vaig tindre una oportunitat en el Màster Júnior Formula, vull agraïr a la família Villota l'esforç i la il·lusió que van dedicar a aquest projecte.

Buscant per internet...

Fa uns dies se'm va ocórrer buscar China Formula Open en Google, per a veure que es troba en la xarxa sobre l'esdeveniment de què forma part l'Asian Formula Renault. A més de la web de l'esdeveniment i les obligades referències de mitjans xinesos em va sorprendre trobar aquest vídeo en YouTube. Correspon a la primera cursa de l'última cita de l'AFR el passat 25 de novembre en Shanghai. Només es veu la primera volta i, encara que la qualitat és prou roïna, m'he pogut veure en l'eixida i en el primer pas per meta. De tota manera és un poc difícil distingir-ho perquè estem Robert, Fredrik i jo amb els tres cotxes pintats quasi iguals. En qualsevol cas el que em pareix més curiós és que ho va penjar una xica polonesa.

Una vegada acaba la temporada

Ja ha passat quasi un mes des que vaig escriure l'últim post... Eixe post ho vaig redactar en la sala de premsa del GP de Macau, uns dies abans de viatjar a Shanghai per a disputar l'última cursa de l'any.

Realment ho vaig passar bé a Macau, no sols perquè el gran premi és una de les cites més importants i més especials de l'automobilisme mundial, també perquè Macau és una ciutat curiosa. El nucli antic és portugués i la senyalització dels carrers està en portugués, però a banda d'això no pareix que hi haja molta més herència. Potser les sopes... Però allò més curiós de Macau és que s'ha convertit en Las Vegas de Xina i concentra grans hotels i casinos amb grups de xinesos en ganes de jugar-se els seus diners.

La qüestió és que de Macau vaig viatjar a Shanghai (després de patir un retard de cinc hores en l'eixida del vol, tres d'elles dins de l'avió) i una vegada vaig entrar en territori xinés ja no vaig poder accedir més al blog. En tot cas, l'última cursa de l'any va ser molt positiva i ho vaig passar tan bé durant la setmana de la cursa que quasi ni em vaig donar compte que, de moment, eixa seria la meua última experiència en Xina.

Fa un any ni tan sols se'm passava pel cap la idea d'anar a córrer allí. Però a vegades et sorprens a tu mateix i ací estic una altra vegada a València, pensant de nou en què faré l'any que ve. La meua intenció és competir a Europa i molt possiblement deixaré els monoplaces per a pujar-me a un GT, però el món de la competició és molt imprevisible i tal vegada hi haja alguna sorpresa com la va haver l'any passat. Enguany ho he passat realment bé i crec que he aprés molt a tots els nivells, així que no estaria malament trobar-me amb una altra sorpresa semblant.

Entrem en el món de la moda

Ara que s'acosta el final d'any i que l'última cursa de la temporada està molt a prop, volíem fer alguna cosa per tal de celebrar tot el que ha sigut Recolza a Pampló, i una de les coses que estem preparant és una samarreta de mànega llarga en què, entre altres coses, apareguen els noms de totes les persones que han participat en la campanya.

El disseny que he penjat (obra de Dadacuc) és la base sobre la qual treballarem i la veritat és que pense que està prou bé. De totes maneres, el mostre en aquest post perquè m'agradaria animar a fer comentaris i propostes per tal de preparar el disseny definitiu.

Ara mateix jo estic a Macau veient el Gran Premi de Fórmula 3 i la setmana que ve tinc cursa a Shanghai, de manera que quan torne a València em posaré a treballar per a tindre les samarretes llestes com més aviat millor.

Dos mesos no és res

Per descomptat, dos mesos no és molt de temps, però aquests dos últims han sigut molt intensos per a mi. Quan vaig escriure l'últim post, ho feia des de Xina i només feia una setmana que havia arribat, de manera que encara havia de passar tres més per allà. Les dos curses que vaig disputar no van ser molt positives, però almenys ho vaig passar molt bé fora de la pista.

Després vaig tornar a València per huit dies, per a reprendre les classes del Politècnic i començar un curs que ja havia començat dos setmanes arrere. Com era previsible, no em vaig posar al dia i de seguida estava una altra vegada amb Mariano camí de Xina. La cursa a Pequín va ser desastrosa i, ara, prop ja de l'última prova de l'any en Shanghai, espere que les coses milloraran perquè farem alguns canvis realment importants. De totes maneres, crec que ja és un poc tard...

Fa poc més d'un mes, el 4 d'octubre, es va complir un any de la presentació de Recolza a Pampló, i si pense en tot el que ha passat en aquest any... fa poc de temps no pensava que fóra capaç de llançar-me a aquestes aventures i sobretot, que seria tan positiu fer-les.

En tot cas, ara que acaba la temporada, és el moment de mirar avant i treballar de cara al futur. Prou persones m'han preguntat per la pròxima temporada i la meua resposta ha sigut del tipus "encara no sé". Però el que si que sé segur és que treballaré per a poder continuar fent el que tant m'agrada i per a enriquir aquesta experiència que tant m'ha aportat.

Una miqueta de vida a la Xina

He tardat molt a tornar a escriure, però des que estic en Xina no he pogut ni tan sols veure el blog i durant la setmana abans de vindre vaig estar tan atrafegat que no vaig trobar tampoc el moment d'escriure.

Ara mateix estic en un pis en Jia Ding, una xicoteta ciutat o districte de Shanghai (sincerament no sé què és) on està el circuit. En aquest pis viu durant tota la temporada el meu company d'equip argentí, Maxi, però és que durant aquest temps que passaré ací també estaran son pare, el seu esponsor i Mariano, el meu mànager. Resumint, un quilombo, com dirien ells. La veritat és que només viuré dos setmanes en Xina, perquè les altres dos setmanes les passaré en hotels, però per ara ho estic passant bé i, encara que a vegades algunes coses resulten difícils en Xina, no hi ha problemes per a sobreviure si tens diners, alguna noció de xinés, poca vergonya i algun xinés conegut.

Més avant aniré contant l'experiència, que per ara és positiva encara que Xina té prou coses negatives. Un exemple senzill és que no puc accedir al meu blog (supose que perquè Blogspot deu estar prohibit o alguna cosa així) i aquest post es pot publicar perquè li envie el text al meu germà (gràcies Gon!) i ell el publica. Igualment, he buscat informació en Viquipèdia i resulta que la pàgina no es carrega, quina sorpresa… Per cert, el meu company d'equip tailandés m'ha dit que a Tailàndia YouTube està prohibit. Afortunadament, a Espanya no tens problemes mentres no et claves amb la família reial.

La carretera en l'estiu

Encara que hui és dimarts, demà és festa i a més estem a l'agost, de manera que quan surts a la carretera es nota les dates en què ens trobem. Per a começar, l'eixida de València és molt més ràpida, i després ja en l'autopista es veuen menys camions i cotxes de professionals. De fet, allò que més destaca són els turismes amb famílies dins. A més del tipus de vehicles i conductors, a l'estiu destaca l'activitat de la Direcció General de Tràfic. En vacances sempre hi ha més accidents i per això la DGT intensifica els controls i la publicitat. Des de fa algun temps els conductors podem llegir missatges en la carretera que, a banda d'informar, supose que tenen com a objectiu que extremem les precaucions al volant. Hui m'he sorprés molt perquè quan he eixit a la carretera, al voltant de les 9:15 del matí, he pogut llegir un missatge semblant a: "Des de l'1 de gener del 2007, 1699 morts". Del que estic segur és de la xifra perquè a la tornada, al voltant de les 18:15, he pogut llegir: "Des de l'1 de gener del 2007, 1710 morts". Si això és veritat, entre el matí i la vesprada, 11 persones han mort en les carreteres espanyoles. En tot cas, més que el nombre de víctimes hui, allò espectacular és el nombre de víctimes total. No sé quanta gent morirà per altres raons, però el que em pareix absurd és que tanta gent muiga a bord d'unes màquines que nosaltres mateix controlem.

No sé com es pot reduir eixa xifra, però se m'ocorre que hem de començar per pensar en com conduïm tots i cada un de nosaltres. Crec que són els xicotets detalls, els hàbits al volant i la nostra educació en la carretera la primera cosa que hem d'examinar. Però és més fàcil confiar cegament que a nosaltres no ens passarà res...

De nou a València

Vaig acabar el post anterior dient que esperava que no ens ploguera durant el cap de setmana a Pequín i finalment va ser així. Encara que no va fer sol (com va dir Rosa Maria Calaf fa uns dies en el telenotícies: "a Pequín sempre fa mal oratge"), no vam tindre cap problema ni en entrenaments ni durant les curses. El dissabte a la vesprada van ser els cronos i, encara que no van anar malament, tampoc va anar tan bé com a m'haguera agradat, ja que la huitena posició em va saber a poc. En qualsevol cas, sempre m'agrada relaxar-me a les vesprades d'abans de les curses i la meua intenció era veure els entrenaments de la F1, però l'equip ens va portar a sopar a un restaurant xinés prou tradicional i no els vaig poder veure. Encara que em vaig perdre la gran polèmica de la temporada, he de reconéixer que vaig disfrutar del sopar.

Així vaig arribar al diumenge, amb moltes ganes de fer un bon parell de curses. La primera no va anar bé, ja que en l'eixida el semàfor es va apagar sorprenentment ràpid i em vaig quedar clavat, la qual cosa em va suposar perdre un parell de posicions. En l'última volta vaig recuperar una i al final vaig acabar nové. Prou decepcionat pel resultat, vaig eixir amb moltes ganes a la segona cursa i les coses van eixir bé: gràcies a una bona eixida, una primera volta molt agressiva i un ritme constant volta rere volta, vaig creuar la meta en quarta posició, el meu millor resultat de la temporada. Però l'anècdota del cap de setmana va arribar quan em van cridar per a pujar al podi en la tercera posició. Em va sorprendre molt i, en efecte, al cap d'uns vint minuts es va aclarir que havia sigut una confusió de l'organització. No em vaig poder emportar la copa, però tinc ganes de tornar a pujar i esta vegada, dur el trofeu en l'equipatge de mà.

En este viatge no vaig tornar el mateix dia de la cursa i, ja siga a Europa o Àsia, les vesprades després d'una bona cursa acostumen a ser molt agradables. La nostra il·lusió per veure la F1 se'n va anar en orri perquè no la retransmetien en directe, però realment ho vaig passar millor sopant amb tot l'equip (enginyers, pilots, mecànics...) ja que mai havia estat en un equip amb tanta gent i tan bon ambient. Realment ho he passat d'allò més bé en la meua primera visita a Pequín.

P.D.: la foto és de després de la cursa, quan els mecànics em van agafar per sorpresa i em van xopar.

Des de Pequín

M’hauria agradat escriure aquest post només arribar a Pequín, però entres unes coses i unes altres, no he trobat fins avui el moment de fer-ho.

Per començar, em va passar una cosa al viatge que pensava que només ocorria en les pel·lícules: just abans de pujar a l’avió, l’hostessas d’Air France ens va indicar que viatjàvem en classe business (o “Espace Affaires”, com en diu la companyia). Però sí nosaltres teníem un bitllet de turista! He de reconéixer que tinguérem molta sort ja que a business es viatja molt millor perquè el menjar és millor, hi ha més espai, et pots gitar… Arribàrem a Pequín més descansats del que pensàvem i quan ens van arreplegar a l’aeroport vaig començar a adonar-me de com són realment les ciutats xineses: gent, gent i més gent.

Des de la meua arribada ací dissabte passat, no he pogut fer molt de turisme però no he pogut rodar tampoc tot el que estava previst per culpa de la pluja. Quasi totes les nits hi ha hagut tronades i, com que el manteniment del circuit és... diguem-ne nul, l’acumulació d’aigua en alguns revolts fa impossible que podem passar-hi amb el fórmula. A pesar de tot això, he aprofitat el poc de temps que hem tingut i volta rere volta m’he anat fent al circuit, que es caracteritza per ser molt curt (2,4 km), estret i ple de bonys, just tot el contrari a allò que tinguérem a la darrera cursa a Malàisia.

Pel que fa a la ciutat de Pequin, he pogut “disfrutar” del caos circulatori, però també d’unes altres coses bones com ara el menjar xinés. Per exemple, la primera nit anàrem a un restaurant amb música en viu i una ballarina amb la seua serp, però vaig disfrutar més anit sopant un autèntic ànec pequinés.

Encara he vist molt poc de Pequín, però allò que m’agradaria ara seria conèixer molta més ciutat, encara que haurà de ser en el pròxim viatge, perquè fins diumenge tenim molt de treball a la pista. En qualsevol cas, allò que si espere és que no ploga ni divendres, ni dissabte per la nit. Creuaré els dits.

N'hi ha moviment

Una de les crítiques més habituals a l'automobilisme de competició és que en un món on cada vegada els recursos energetics pareixen més escassos i per tant més costosos, no té molt de sentit tindre unes màquines que cremen grans quantitats de combustible en distàncies molt curtes. Per descomptat, quan les grans firmes estan desenvolupant prototips "ecològics", sembla una miqueta absurd que, per exemple, en un referent tecnològic com és la F1, s'obliden totalment les tecnologies netes.

Però l'automobilisme esportiu és molt més que la F1 i, afortunadament, en altres categories hi ha alternatives als motors que anomenen de "gasolina". L'exemple de més èxit és l'Audi R10 TDI que ha guanyat les edicions del 2006 i 2007 de les 24 hores de Le Mans. Ara, el grup Wolkswagen, a través de Seat, vol explotar les qualitats dels seus famosos motors turbodièsel. En la pròxima prova del mundial de turismes a Suècia, Yvan Muller i Jordi Gené muntaran motors dièsel en els seus Seat León. Seran els únics de tota la graella, així que ja veurem com els va. Per descomptat, tenen un xicotet handicap ja que els cotxes pesaran un poc més, però si ho fan, és perquè han de confiar en els avantatges del dièsel.

En tot cas, per a mi la notícia més important va ser l'anunci que en 2008 les World Series by Renault utilitzaran bioetanol E85 com a combustible. Serà el primer campionat europeu d'alt nivell que recorrerà a un combustible més net. He dit europeu perquè als Estats Units la IRL, un dels principals campionats de monoplaces, ja utilitza etanol com a combustible. La importància de l'anunci de Renault és simbòlica, ja que no canviarà el món que 26 cotxes de carreres utilitzen un combustible més net, però el canvi d'actitud és el primer pas de cara a continuar treballant en el futur.

Una televisió de primera

Supose que prou gent estarà d'acord amb mi si afirme que alguns dels continguts de Televisió Espanyola demostren una gran falta de gust. Però el problema és que pareix que no sols afecta les gales i concursos, sinó també a altres programes. En aquest cas em referisc a la pobra cobertura que TVE dóna a les World Series by Renault, un dels campionats de monoplaces més importants del món. Estic segur que des de la cadena faran un gran esforç per a cobrir tots els esdeveniments esportius a què acudeixen, però el que he vaig vore ahir en la primera cursa de les World Series a Hongria, va ser massa (i el pitjor és que no és la primera vegada que ho fan). La qüestió és que de 19.00 a 19.40 (segons la web de RTVE) estava programada l'emissió d'eixa competició. Vaig posar la tele i, en efecte, feien la cursa. Ara bé, abans de començar la retransmissió, el presentador d'Estadi 2 -el programa d'esports de La 2- va dir que veuríem un "resum" de la prova. El "resum" en qüestió va consistir en l'emissió de les 4 primeres voltes completes, 10 minuts d'anuncis a continuació i, per a acabar, les tres últimes voltes. Això vol dir que em vaig quedar igual que si no haguera vist la cursa. De manera que em pregunte: tan costós és fer-hi un verdader resum? Crec que bastaria si mostraren les imatges més interessants de la cursa i que el comentarista explicara breument les principals incidències, la qual cosa duraria poc més de 5 minuts i seria molt més atractiu per a l'espectador. Però a vegades pareix que hi ha verdadera voluntat de fer les coses malament.

SUV

Fa poc estava pegant una ullada per blogs de motor i vaig trobar vídeos d'un programa de la BBC d'allò més interessant. El programa en qüestió és Top Gear, i el que fan en ell és provar cotxes especials, fer comparacions curioses, provar la seguretat d'alguns models... i criticar obertament a altres. En aquest cas, el vídeo correspon a una crítica general als SUV (Sport Utility Vehicle), o el que és el mateix: els tot terreny dissenyats per a anar per carretera. En aquest grup entren diversos models: Land Rover Freelander, Nissan X-Trail, Toyota Rav4... i també el BMW X3, que en este cas és la "víctima" de Jeremy Clarkson. Ell és un dels presentadors del programa i un tipus molt "anglés", que es caracteritza per fer comentaris irònics però molt encertats sobre els cotxes que prova. Respecte al X3, estic d'acord amb el que diu -encara que em perd alguna coseta per l'anglés- ja que vaig tindre l'oportunitat de fer 1400 km de passatger en un X3 i reconec que la suspensió és dura, els acabats uns pocs pobres per a ser un BMW i la línia no és allò més encertat del cotxe.

En qualsevol cas, si deixem a banda al BMW i ens centrem en les seues crítiques als SUV, hi estic completament d'acord. En ma casa tenim un Land Rover Freelander V6 de 2001 i, encara que ho hem passat molt bé en excursions al camp, reconec que no és una compra molt racional. En carretera va bé, però no va com un turisme, i en camp... hem hagut de donar la volta unes quantes vegades. Ara que ja no fem eixe tipus de viatges, no té molt de sentit mantindre'l i de fet, el pròxim cotxe serà una compra més racional: un turisme del segment C (Citroen C4, Renault Megane, Ford Focus, etc.), ja que són els que millor combinen bones prestacions i espai amb seguretat i economia.

Comença l'estiu

Hui he fet el meu últim examen de la convocatòria de juny i la veritat és que ha sigut molt llarg. Hem començat a les nou del matí i jo entregava l'última part a les dos i mitja de la vesprada. Hi ha hagut tres descansos, però al final estava realment saturat de Mecànica. No se si aprovaré o no, encara que he de reconéixer que ho veig difícil. En tot cas, allò important era fer-ho, calfar-me un poc el cap i si no aprove, anar a setembre amb una mica de rodatge.

Sempre que acabes un examen -i més si és l'últim- et sents prou relaxat perquè sembla que ja has acabat amb el que havies de fer. Però si em pare a pensar em done compte que no puc relaxar-me molt: en 23 dies vaig a Pequín i en menys de dos mesos són els exàmens de setembre. Però tinc un problema i és que el primer i el tercer cap de setmana de setembre tinc cursa -Shanghai i Cheng Du- així que no estaré a València. Intentaré que em canvien les dates, però no és fàcil, perquè si els he de fer en tornar, l'experiència em demostra que les probabilitats de fracàs són molt elevades.

De manera que tinc un estiu molt intens per davant: curses, assignatures que aprovar i, per descomptat, continuar amb el desenvolupament de Recolza a Pampló. Crec que no m'avorriré en estos dos mesos.