Vaig acabar el post anterior dient que esperava que no ens ploguera durant el cap de setmana a Pequín i finalment va ser així. Encara que no va fer sol (com va dir Rosa Maria Calaf fa uns dies en el telenotícies: "a Pequín sempre fa mal oratge"), no vam tindre cap problema ni en entrenaments ni durant les curses. El dissabte a la vesprada van ser els cronos i, encara que no van anar malament, tampoc va anar tan bé com a m'haguera agradat, ja que la huitena posició em va saber a poc. En qualsevol cas, sempre m'agrada relaxar-me a les vesprades d'abans de les curses i la meua intenció era veure els entrenaments de la F1, però l'equip ens va portar a sopar a un restaurant xinés prou tradicional i no els vaig poder veure. Encara que em vaig perdre la gran polèmica de la temporada, he de reconéixer que vaig disfrutar del sopar.
Així vaig arribar al diumenge, amb moltes ganes de fer un bon parell de curses. La primera no va anar bé, ja que en l'eixida el semàfor es va apagar sorprenentment ràpid i em vaig quedar clavat, la qual cosa em va suposar perdre un parell de posicions. En l'última volta vaig recuperar una i al final vaig acabar nové. Prou decepcionat pel resultat, vaig eixir amb moltes ganes a la segona cursa i les coses van eixir bé: gràcies a una bona eixida, una primera volta molt agressiva i un ritme constant volta rere volta, vaig creuar la meta en quarta posició, el meu millor resultat de la temporada. Però l'anècdota del cap de setmana va arribar quan em van cridar per a pujar al podi en la tercera posició. Em va sorprendre molt i, en efecte, al cap d'uns vint minuts es va aclarir que havia sigut una confusió de l'organització. No em vaig poder emportar la copa, però tinc ganes de tornar a pujar i esta vegada, dur el trofeu en l'equipatge de mà.
En este viatge no vaig tornar el mateix dia de la cursa i, ja siga a Europa o Àsia, les vesprades després d'una bona cursa acostumen a ser molt agradables. La nostra il·lusió per veure la F1 se'n va anar en orri perquè no la retransmetien en directe, però realment ho vaig passar millor sopant amb tot l'equip (enginyers, pilots, mecànics...) ja que mai havia estat en un equip amb tanta gent i tan bon ambient. Realment ho he passat d'allò més bé en la meua primera visita a Pequín.
P.D.: la foto és de després de la cursa, quan els mecànics em van agafar per sorpresa i em van xopar.
Així vaig arribar al diumenge, amb moltes ganes de fer un bon parell de curses. La primera no va anar bé, ja que en l'eixida el semàfor es va apagar sorprenentment ràpid i em vaig quedar clavat, la qual cosa em va suposar perdre un parell de posicions. En l'última volta vaig recuperar una i al final vaig acabar nové. Prou decepcionat pel resultat, vaig eixir amb moltes ganes a la segona cursa i les coses van eixir bé: gràcies a una bona eixida, una primera volta molt agressiva i un ritme constant volta rere volta, vaig creuar la meta en quarta posició, el meu millor resultat de la temporada. Però l'anècdota del cap de setmana va arribar quan em van cridar per a pujar al podi en la tercera posició. Em va sorprendre molt i, en efecte, al cap d'uns vint minuts es va aclarir que havia sigut una confusió de l'organització. No em vaig poder emportar la copa, però tinc ganes de tornar a pujar i esta vegada, dur el trofeu en l'equipatge de mà.
En este viatge no vaig tornar el mateix dia de la cursa i, ja siga a Europa o Àsia, les vesprades després d'una bona cursa acostumen a ser molt agradables. La nostra il·lusió per veure la F1 se'n va anar en orri perquè no la retransmetien en directe, però realment ho vaig passar millor sopant amb tot l'equip (enginyers, pilots, mecànics...) ja que mai havia estat en un equip amb tanta gent i tan bon ambient. Realment ho he passat d'allò més bé en la meua primera visita a Pequín.
P.D.: la foto és de després de la cursa, quan els mecànics em van agafar per sorpresa i em van xopar.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada