Fa poc, quan la llibreria Futurama va implicar-se en la campanya Recolza a Pampló, Nuria, una de les ànimes de la botiga, va tindre l'amabilitat de donar-me una selecció de còmics relacionats amb el món del motor. Tenint en compte que els còmics començaren a agradar-me quasi abans que els cotxes (que no és poc), em va semblar una bona idea dedicar una sèrie d'entrades a aquests llibres en què es donen la mà una de les meues aficions més grans amb la meua dedicació esportiva i professional.
Entre els còmics seleccionats hi havia una joia: Sabotaje, un àlbum de Daniel Torres publicat per Norma l'any 1988 (quan jo només tenia un anyet!). Es tracta d'un àlbum molt ben editat, a tot color i amb un pròleg molt curiós en què l'autor ens relata la gènesi del còmic i ens permet observar alguns esborranys que va fer mentre el preparava. En realitat, Sabotaje és un encàrrec que l'editorial belga Magic Strip va encomanar a Daniel Torres l'any 1983 per a la col·lecció Atomium. L'edició castellana, tot i ser més moderna, és l'única que se n'ha fet fins ara, de manera que tindre el llibre entre les mans és tota una sort (gràcies, Nuria!).
El còmic és una història prou senzilla, els detalls de la qual no puc revelar, però que, a grans trets, ens presenta l'obsessió d'un enginyer per construir un cotxe que puguera guanyar a Le Mans. Ambientat en França l'any 1960, el còmic -segons declara Torres mateix- és un homenatge a un època del disseny en general i del disseny automobilístic en particular. Els vestits, els edificis, els electrodomèstics que trobem en les vinyetes, extraordinàriament ben dibuixades, ens remeten a un imaginari que recorda, per exemple, pel·lícules com ara Con la muerte en los talones o Atrapa a un ladrón.
Encara que el prototip que dissenya el protagonista no es correspon fil per randa amb cap cotxe existent, en el còmic podem intuir models clàssics dels cinquanta i principis dels seixanta, que ara associem amb el glamour i l'elegància, com el Ford Thunderbird o el Buick Special; per descomptat, per les carreteres del relat també trobem altres vehicles més utilitaris, com ara el Fiat 500. En les últimes pàgines, quan l'acció es trasllada al circuit de Le Mans, les vinyetes s'omplin de mites de la història de les curses, com no podia ser d'altra manera. No debades, és l'època que grans de la Fórmula 1 com Juan Manuel Fangio o Stirling Moss també enlluernaven els aficionats a Le Mans. En l'antepenúltima vinyeta, veiem la característica eixida d'aire del Mercedes 300 SL i en la penúltima reconeixem un Jaguar D-type, amb una identificativa aleta aerodinàmica, i un Ferrari 250.
Entre els còmics seleccionats hi havia una joia: Sabotaje, un àlbum de Daniel Torres publicat per Norma l'any 1988 (quan jo només tenia un anyet!). Es tracta d'un àlbum molt ben editat, a tot color i amb un pròleg molt curiós en què l'autor ens relata la gènesi del còmic i ens permet observar alguns esborranys que va fer mentre el preparava. En realitat, Sabotaje és un encàrrec que l'editorial belga Magic Strip va encomanar a Daniel Torres l'any 1983 per a la col·lecció Atomium. L'edició castellana, tot i ser més moderna, és l'única que se n'ha fet fins ara, de manera que tindre el llibre entre les mans és tota una sort (gràcies, Nuria!).
El còmic és una història prou senzilla, els detalls de la qual no puc revelar, però que, a grans trets, ens presenta l'obsessió d'un enginyer per construir un cotxe que puguera guanyar a Le Mans. Ambientat en França l'any 1960, el còmic -segons declara Torres mateix- és un homenatge a un època del disseny en general i del disseny automobilístic en particular. Els vestits, els edificis, els electrodomèstics que trobem en les vinyetes, extraordinàriament ben dibuixades, ens remeten a un imaginari que recorda, per exemple, pel·lícules com ara Con la muerte en los talones o Atrapa a un ladrón.
Encara que el prototip que dissenya el protagonista no es correspon fil per randa amb cap cotxe existent, en el còmic podem intuir models clàssics dels cinquanta i principis dels seixanta, que ara associem amb el glamour i l'elegància, com el Ford Thunderbird o el Buick Special; per descomptat, per les carreteres del relat també trobem altres vehicles més utilitaris, com ara el Fiat 500. En les últimes pàgines, quan l'acció es trasllada al circuit de Le Mans, les vinyetes s'omplin de mites de la història de les curses, com no podia ser d'altra manera. No debades, és l'època que grans de la Fórmula 1 com Juan Manuel Fangio o Stirling Moss també enlluernaven els aficionats a Le Mans. En l'antepenúltima vinyeta, veiem la característica eixida d'aire del Mercedes 300 SL i en la penúltima reconeixem un Jaguar D-type, amb una identificativa aleta aerodinàmica, i un Ferrari 250.
Per cert, a Futurama han obert una Tintineria. A banda de convidar-vos a visitar-la, avance ja que d'ací a un temps parlarem dels àlbums de Tintin en relació al motor, ja que els cotxes que hi apareixen recorren vora cinquanta anys d'evolució del disseny.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada