Adéu al Master Junior Formula

Sense cap dubte, la notícia més important de l'automobilisme esportiu en l'inici de 2008 ha sigut l'anul·lació del ral·li Dakar per primera vegada en la seua història. A banda d'aquesta, ahir vaig poder llegir en internet una altra notícia que, encara que no té tanta repercusió, també em va xocar prou: després de tres temporades, el Master Junior Formula ja no es tornarà a celebrar. Jo vaig participar (amb bons resultats) en la primera edició del campionat en 2005 i sincerament he de reconéixer que vaig aprendre prou i que ho vaig disfrutar. Encara que vaig tindre mala sort en la pista, va ser un any positiu i crec que els promotors del certamen, la família Villota, va fer un bon treball. En eixe moment es notava que tenien molta il·lusió per fer créixer el certamen i la sensació era que el campionat s'anava a assentar dins de l'automobilisme espanyol. Però més bé ha sigut al revés i en les dos temporades següents les graelles no han crescut en nombre i diversos pilots amb bon nom han botat aquesta categoria com a primer escaló en els fórmules.

No sé que serà exactament el que ha fallat perquè el plantejament del Master era bo. Potser el cost (en augment any rere any), la competència d'altres certàmens i cert favoritisme per part de l'organització cap a alguns pilots segur que seran alguns dels factors determinants que hauran conduït a aquesta situació.

En qualsevol cas, aquest fet demostra que ara mateix a Espanya la majoria dels pilots amb recursos, tenen tants, que no necessiten sumar quilòmetres en un campionat de base. Gràcies als diners dels pares, la majoria comencen a entrenar dia sí, dia també, en fórmules de 200 cv i disputen directament la F3 o la F. Renault. De totes maneres, com a principis de 2005 vaig tindre una oportunitat en el Màster Júnior Formula, vull agraïr a la família Villota l'esforç i la il·lusió que van dedicar a aquest projecte.

Buscant per internet...

Fa uns dies se'm va ocórrer buscar China Formula Open en Google, per a veure que es troba en la xarxa sobre l'esdeveniment de què forma part l'Asian Formula Renault. A més de la web de l'esdeveniment i les obligades referències de mitjans xinesos em va sorprendre trobar aquest vídeo en YouTube. Correspon a la primera cursa de l'última cita de l'AFR el passat 25 de novembre en Shanghai. Només es veu la primera volta i, encara que la qualitat és prou roïna, m'he pogut veure en l'eixida i en el primer pas per meta. De tota manera és un poc difícil distingir-ho perquè estem Robert, Fredrik i jo amb els tres cotxes pintats quasi iguals. En qualsevol cas el que em pareix més curiós és que ho va penjar una xica polonesa.

Una vegada acaba la temporada

Ja ha passat quasi un mes des que vaig escriure l'últim post... Eixe post ho vaig redactar en la sala de premsa del GP de Macau, uns dies abans de viatjar a Shanghai per a disputar l'última cursa de l'any.

Realment ho vaig passar bé a Macau, no sols perquè el gran premi és una de les cites més importants i més especials de l'automobilisme mundial, també perquè Macau és una ciutat curiosa. El nucli antic és portugués i la senyalització dels carrers està en portugués, però a banda d'això no pareix que hi haja molta més herència. Potser les sopes... Però allò més curiós de Macau és que s'ha convertit en Las Vegas de Xina i concentra grans hotels i casinos amb grups de xinesos en ganes de jugar-se els seus diners.

La qüestió és que de Macau vaig viatjar a Shanghai (després de patir un retard de cinc hores en l'eixida del vol, tres d'elles dins de l'avió) i una vegada vaig entrar en territori xinés ja no vaig poder accedir més al blog. En tot cas, l'última cursa de l'any va ser molt positiva i ho vaig passar tan bé durant la setmana de la cursa que quasi ni em vaig donar compte que, de moment, eixa seria la meua última experiència en Xina.

Fa un any ni tan sols se'm passava pel cap la idea d'anar a córrer allí. Però a vegades et sorprens a tu mateix i ací estic una altra vegada a València, pensant de nou en què faré l'any que ve. La meua intenció és competir a Europa i molt possiblement deixaré els monoplaces per a pujar-me a un GT, però el món de la competició és molt imprevisible i tal vegada hi haja alguna sorpresa com la va haver l'any passat. Enguany ho he passat realment bé i crec que he aprés molt a tots els nivells, així que no estaria malament trobar-me amb una altra sorpresa semblant.

Entrem en el món de la moda

Ara que s'acosta el final d'any i que l'última cursa de la temporada està molt a prop, volíem fer alguna cosa per tal de celebrar tot el que ha sigut Recolza a Pampló, i una de les coses que estem preparant és una samarreta de mànega llarga en què, entre altres coses, apareguen els noms de totes les persones que han participat en la campanya.

El disseny que he penjat (obra de Dadacuc) és la base sobre la qual treballarem i la veritat és que pense que està prou bé. De totes maneres, el mostre en aquest post perquè m'agradaria animar a fer comentaris i propostes per tal de preparar el disseny definitiu.

Ara mateix jo estic a Macau veient el Gran Premi de Fórmula 3 i la setmana que ve tinc cursa a Shanghai, de manera que quan torne a València em posaré a treballar per a tindre les samarretes llestes com més aviat millor.

Dos mesos no és res

Per descomptat, dos mesos no és molt de temps, però aquests dos últims han sigut molt intensos per a mi. Quan vaig escriure l'últim post, ho feia des de Xina i només feia una setmana que havia arribat, de manera que encara havia de passar tres més per allà. Les dos curses que vaig disputar no van ser molt positives, però almenys ho vaig passar molt bé fora de la pista.

Després vaig tornar a València per huit dies, per a reprendre les classes del Politècnic i començar un curs que ja havia començat dos setmanes arrere. Com era previsible, no em vaig posar al dia i de seguida estava una altra vegada amb Mariano camí de Xina. La cursa a Pequín va ser desastrosa i, ara, prop ja de l'última prova de l'any en Shanghai, espere que les coses milloraran perquè farem alguns canvis realment importants. De totes maneres, crec que ja és un poc tard...

Fa poc més d'un mes, el 4 d'octubre, es va complir un any de la presentació de Recolza a Pampló, i si pense en tot el que ha passat en aquest any... fa poc de temps no pensava que fóra capaç de llançar-me a aquestes aventures i sobretot, que seria tan positiu fer-les.

En tot cas, ara que acaba la temporada, és el moment de mirar avant i treballar de cara al futur. Prou persones m'han preguntat per la pròxima temporada i la meua resposta ha sigut del tipus "encara no sé". Però el que si que sé segur és que treballaré per a poder continuar fent el que tant m'agrada i per a enriquir aquesta experiència que tant m'ha aportat.

Una miqueta de vida a la Xina

He tardat molt a tornar a escriure, però des que estic en Xina no he pogut ni tan sols veure el blog i durant la setmana abans de vindre vaig estar tan atrafegat que no vaig trobar tampoc el moment d'escriure.

Ara mateix estic en un pis en Jia Ding, una xicoteta ciutat o districte de Shanghai (sincerament no sé què és) on està el circuit. En aquest pis viu durant tota la temporada el meu company d'equip argentí, Maxi, però és que durant aquest temps que passaré ací també estaran son pare, el seu esponsor i Mariano, el meu mànager. Resumint, un quilombo, com dirien ells. La veritat és que només viuré dos setmanes en Xina, perquè les altres dos setmanes les passaré en hotels, però per ara ho estic passant bé i, encara que a vegades algunes coses resulten difícils en Xina, no hi ha problemes per a sobreviure si tens diners, alguna noció de xinés, poca vergonya i algun xinés conegut.

Més avant aniré contant l'experiència, que per ara és positiva encara que Xina té prou coses negatives. Un exemple senzill és que no puc accedir al meu blog (supose que perquè Blogspot deu estar prohibit o alguna cosa així) i aquest post es pot publicar perquè li envie el text al meu germà (gràcies Gon!) i ell el publica. Igualment, he buscat informació en Viquipèdia i resulta que la pàgina no es carrega, quina sorpresa… Per cert, el meu company d'equip tailandés m'ha dit que a Tailàndia YouTube està prohibit. Afortunadament, a Espanya no tens problemes mentres no et claves amb la família reial.

La carretera en l'estiu

Encara que hui és dimarts, demà és festa i a més estem a l'agost, de manera que quan surts a la carretera es nota les dates en què ens trobem. Per a começar, l'eixida de València és molt més ràpida, i després ja en l'autopista es veuen menys camions i cotxes de professionals. De fet, allò que més destaca són els turismes amb famílies dins. A més del tipus de vehicles i conductors, a l'estiu destaca l'activitat de la Direcció General de Tràfic. En vacances sempre hi ha més accidents i per això la DGT intensifica els controls i la publicitat. Des de fa algun temps els conductors podem llegir missatges en la carretera que, a banda d'informar, supose que tenen com a objectiu que extremem les precaucions al volant. Hui m'he sorprés molt perquè quan he eixit a la carretera, al voltant de les 9:15 del matí, he pogut llegir un missatge semblant a: "Des de l'1 de gener del 2007, 1699 morts". Del que estic segur és de la xifra perquè a la tornada, al voltant de les 18:15, he pogut llegir: "Des de l'1 de gener del 2007, 1710 morts". Si això és veritat, entre el matí i la vesprada, 11 persones han mort en les carreteres espanyoles. En tot cas, més que el nombre de víctimes hui, allò espectacular és el nombre de víctimes total. No sé quanta gent morirà per altres raons, però el que em pareix absurd és que tanta gent muiga a bord d'unes màquines que nosaltres mateix controlem.

No sé com es pot reduir eixa xifra, però se m'ocorre que hem de començar per pensar en com conduïm tots i cada un de nosaltres. Crec que són els xicotets detalls, els hàbits al volant i la nostra educació en la carretera la primera cosa que hem d'examinar. Però és més fàcil confiar cegament que a nosaltres no ens passarà res...