Dos mesos no és res

Per descomptat, dos mesos no és molt de temps, però aquests dos últims han sigut molt intensos per a mi. Quan vaig escriure l'últim post, ho feia des de Xina i només feia una setmana que havia arribat, de manera que encara havia de passar tres més per allà. Les dos curses que vaig disputar no van ser molt positives, però almenys ho vaig passar molt bé fora de la pista.

Després vaig tornar a València per huit dies, per a reprendre les classes del Politècnic i començar un curs que ja havia començat dos setmanes arrere. Com era previsible, no em vaig posar al dia i de seguida estava una altra vegada amb Mariano camí de Xina. La cursa a Pequín va ser desastrosa i, ara, prop ja de l'última prova de l'any en Shanghai, espere que les coses milloraran perquè farem alguns canvis realment importants. De totes maneres, crec que ja és un poc tard...

Fa poc més d'un mes, el 4 d'octubre, es va complir un any de la presentació de Recolza a Pampló, i si pense en tot el que ha passat en aquest any... fa poc de temps no pensava que fóra capaç de llançar-me a aquestes aventures i sobretot, que seria tan positiu fer-les.

En tot cas, ara que acaba la temporada, és el moment de mirar avant i treballar de cara al futur. Prou persones m'han preguntat per la pròxima temporada i la meua resposta ha sigut del tipus "encara no sé". Però el que si que sé segur és que treballaré per a poder continuar fent el que tant m'agrada i per a enriquir aquesta experiència que tant m'ha aportat.