El vídeo de la campanya

Per fi, amb prou de retard, però per fi, hem penjat a YouTube el vídeo promocional de la campanya 'Recolza a Pampló'. Espere que això contribuïsca a difondre més aquest projecte. De moment, vora 350 persones i empreses, entre suports i col·laboracions, han participat en la campanya i diversos mitjans se n'han fet ressò. Mentre intente traure algun trellat del meu futur esportiu -que continua depenent de l'èxit o el fracàs de tota aquesta història-, seguim avant amb els actes de la campanya. El dia 1 de febrer la presentarem a l'Associació de Veïns de Montolivet i a principis de març tenim previst fer una festa i, més avant, un concert. Ja veurem com va tot. Per ara, ací teniu el vídeo. Doneu-lo a conéixer!

La F1 a la porta de casa

No negaré que els circuits urbans sempre m’han agradat, si més no des de la perspectiva d’aficionat a l’automobilisme, ja que com a pilot no he tingut mai ocasió de córrer en cap traçat d’aquesta mena. En molts sentits, el circuit urbà és més espectacular que el circuit convencional, entre altres coses perquè genera un desplaçament: allò que normalment està limitat a uns espais específics envaeix els nostres espais quotidians. Per unes hores, en comptes de veure utilitaris que, suposadament, no passen dels cinquanta quilòmetres, trobem màquines potentíssimes a velocitats vertiginoses. A més a més, aquest canvi d’emplaçament fa que semble (encara que no ha de ser així necessàriament) que el pilot acarona el perill més de prop. Un circuit urbà, en definitiva, accentua alguns trets de l’espectacle de l’automobilisme, sobretot si es troba en zones amb una arquitectura o un paisatge característic, com és el cas de Mònaco (o Mònec, com es deia antigament).

Demà els veïns de València tindran l’ocasió de fer un tast del que seria un circuit urbà a la nostra ciutat. Encara que no para gens lluny de ma casa, jo no hi aniré, perquè estic atrafegat amb els exàmens i la marxa de Recolza a Pampló; a més a més, contràriament al que pensaven algunes persones, la meua condició de pilot no ha fet que em convidaren a l’acte, ni que tinguera informació de primera mà que em permetera saber com seria. Al remat, no tindré més remei que creure’m allò que conten els mitjans de comunicació i els possibles espectadors que conega. I, si bé no serà fins a despús-demà que podrem valorar com ha anat l’experiència, m’atrevisc ara a avançar algunes consideracions.

La presentació de McLaren, com la de qualsevol altre equip, és un esdeveniment important i espectacular i, precisament per les connotacions que té això, pot resultar incòmode i fins a cert punt indecent des de no pocs punts de vista. En aquest sentit, demà tornarem a comprovar que entre l’espectacle automobilístic i els espectadors hi ha una barrera molt més gran del que pensem i que no ajuda gens ni a l’esport, ni als esportistes, ni als aficionats. Així i tot, el món de l’alta competició és com és i moltes de les crítiques que s’han fet a la presentació de demà responen a estratègies polítiques amb perspectives electorals més que no a una crítica de fons al model de ciutat que tenim i, per extensió, a les polítiques de suport a l’esport. Unes polítiques dubtoses, d’altra banda. Respondre a les crítiques dient que València és una ciutat que fa molt per l’esport no és un gran argument. Si bé és de veres que en els últims anys han millorat i proliferat les instal·lacions esportives, encara estem a molta distància del que seria desitjable. Sense anar molt lluny, a Montolivet, el meu barri, no disposem de cap instal·lació d’aquesta classe. Pensar que promovent un acte com el de demà fomentem l’automobilisme és una ingenuïtat o, directament, una mostra de mala fe. De fet, no tinc clar fins a quin punt les autoritats públiques han de promoure una cosa com l’automobilisme. Si més no, no tinc clar que siga bo que el promoguen com ho han fet fins ara. Ni per als pilots ni per als aficionats.

A tot això cal afegir que la iniciativa d’un circuit urbà a València desvirtua un projecte de l’envergadura del circuit Ricardo Tormo. Com ha manifestat Fernando Alonso mateix, és el circuit el lloc idoni per a la cel·lebració d’un gran premi, encara que potser caldria adaptar algunes infraestructures. A més, ara com ara no hi ha cap país amb dos grans premis de F1 i no sé si convertir-nos en l’excepció seria una bona idea. A més, la llista de països que pretenen tindre un nou gran premi és llarga i competitiva.

Al mateix temps, la idea del circuit urbà i, per tant, l’acte de demà, desvirtua el projecte de la Ciutat de les Ciències. Un focus de divulgació científica no és important pel que se’n fa fora, sinó pel que es fa dins i, sobretot, pel profit social i humà d’aquesta tasca. En canvi, cada vegada més –amb l’excepció, potser, de l’Oceanogràfic– la Ciutat de les Ciències és un mostrador que serveix indistintament per a acollir la visita de un papa o una exhibició automobilística, fins al punt que sembla més important l’escenari que no allò que s’hi escenifica.

Al remat, les comparacions entre Mònaco i València que comencen a circular en la premsa, revelen que el model de ciutat que estem construint és discutible i ni tan sols ho discuteixen les notícies aparegudes fa poc. En realitat, no crec que un circuit urbà siga roín en ell mateix, sinó que veig que València no necessita una iniciativa així. Mònaco és una ciutat espectacle, en un estat peculiar que té una població un poc inferior a Burjassot, però amb una renda per càpita elevadíssima. València, en canvi, és el centre d’una àrea metropolitana molt important, amb més d’un milió d’habitants i amb reptes estratègics greus. La F1 no és un esdeveniment que haja de passar pels nostres carrers. El circuit Ricardo Tormo és el seu lloc natural. Als carrers de València els calen altres coses. Són eixes altres coses les que no “han de passar de llarg” d’aquesta ciutat.

Per cert, qui s’enrecorda de Hamilton...?