Cabecera blog

divendres, de març 23, 2007

Grinderman

Grinderman

Grinderman és el nom de la nova banda i el nou disc que han llançat els quatre personatges de la foto: Nick Cave, Warren Ellis, Martyn Cassey i Jim Sclavunos. Parle d'aquest nou grup perquè és una mena de versió reduïda d'un dels meus grups favorits: Nick Cave and The Bad Seeds. De manera que en quant vaig visitar la web del grup i vaig vore aquest nou album, no vaig trigar gaire a anar a la botiga a comprar-ho i una vegada ho he escoltat he de dir que Grinderman no defrauda. Encara que jo no sé res de música, sí que puc dir que el so d'aquest disc recorda el Nick Cave més jove en els seus inicis amb The Bad Seeds. Els fans de Nick Cave estem d'enhorabona!

dimarts, de març 13, 2007

Resistència a escala 1:32


Ahir vaig participar, junt amb dos amics, Miguel i José Vicente, en la carrera de resistència que organitza Pole Slot València cada any en el cap de setmana anterior a les falles. En este cas la carrera va ser de huit hores de duració i l'organització va ser prou senzilla: el circuit té sis vies en paral·lel, de manera que tots els equips participants han de passar per les sis vies el mateix nombre de vegades. El que es va fer va ser disputar 12 mànegues de 35 minuts cada una, la qual cosa suposava que cada un dels tres pilots de cada equip rodava en dos vies diferents dos vegades al llarg de la carrera.

Les carreres de scalextric sempre són molt entretingudes, però les resistències són especialment interessants perquè intervenen els mateixos factors que en una carrera llarga com les 12 hores de Sebring o les 24 hores de Li Mans: cansanci, parades en boxes, fiabilitat... A mesura que el cotxe de slot roda, va acumulant brutícia i, cada cert temps, cal parar per a netejar els pneumàtics, les trenyelles... A això cal afegir el risc que es trenque algun component de la carrosseria, es perdi una roda, es trenque el xassís... per això cal tindre certa precaució i en la mesura que siga possible evitar els colps forts en les eixides de via i els accelerons bruscos que castiguen el conjunt de transmissió pinyó-corona. Resumint, que fins que no s'acaba el temps, no cal donar per acabada la carrera.

Per al meu equip va ser una resistència prou moguda, ja que en el primer quart vam tindre molts problemes amb la posada al punt del cotxe -encara que no són tan complexos com els cotxes a escala real, els models de slot també requerixen posada al punt- i, després d'una parada per a canviar el reglatge, el comportament del cotxe va canviar radicalment i vam poder tindre un ritme de carrera que ens va portar de l'última posició a la tercera plaça final. No va estar malament, la veritat.

El que vull destacar també de les resistències de slot és que encara que no ho parega, cansen d’allò més. Per escomençar, et passes unes 10 hores en el circuit i la major part del temps de peu. Però el que realment cansa és que mentres tu pilotes el cotxe, ha d’estar plantat en una posició fixa i no soltes les mans del comandament per a res durant la mànega. A més a més, estàs amb molta tensió i no et pots distraure, perquè en quant et desconcentres, t'en vas fora.

Després de passar el dissabte en la carrera i, per a complir amb la meua rutina d'entrenament, el diumenge al matí vaig anar a entrenar al gimnàs i he de reconéixer que encara que els exercicis que vaig fer no feien treballar molt l'avantbraç, ho vaig passar prou malament perquè en quant utilitzava els braços, els avantbraços em cremaven per l'esforç del dia anterior. En tot cas, ja tinc ganes que arribe la resistència de falles 2008...