Shangai no és Pequín (I)

Aprofite una frase d'una cançó molt xula de l'últim disc d'Antònia Font per a començar una sèrie de posts sobre el meu segon viatge a Xina. Dimarts que ve me'n vaig a Londres i d'allí a Hong-Kong, des d'on viatjaré fins a Zhuhai, on entrenaré fins els dies 1 i 2 de maig, quan té lloc la competició pròpiament dita.

Hui volia parlar de blogs sobre Xina. Per moltes raons, els blogs són un punt de trobada de persones d'arreu del món i, en conseqüència, una bona manera de conéixer unes altres realitats. He fet una ullada als blogs de valencians i espanyols a Xina. M'he adonat que, com ara el famós Kirai, els blogs d'europeus que viuen o viatgen sovint a Àsia és un autèntic subgènere, sobretot pel que fa a Japó, però també a Xina.

Podem accedir a molts d'aquests blogs a través de Chinochano, un blog escrit des de Xina amb una quantitat d'informació sobre aquell país extraordinària. El seu blogroll és extensíssim i ens permet fer-nos una idea de la magnitud de blogs dedicats a posar-nos Xina a l'abast de la mà. Per cert, l'autor de Chinochano apareix en una foto amb El Jueves, enmig d'un paratge nevat impressionant. Seguint el seu exemple, m'enduré un número de la revista i em faré una foto a Xina, a veure si me la publiquen!

Entre les pàgines que he visitat, he trobat uns quants valencians, com ara d'una tal Nere, una xica de Picassent que viu a Guangzhou, al carrer on hi ha el sisé edifici més alt del món. També és molt interessant el blog Manologgon, d'un xic de Sant Joan d'Alacant amb una llarga experiència a Xina (i bon gust musical, li agrada Antony and the Johnsons). També valencià i, pel que intuïsc, aficionat del València, és Fernandet, que viu a Chengdu, ciutat a la que també hi ha un circuit i on hi aniré més endavant.

També m'ha cridat l'atenció TodaChina, un portal, més que no un blog, que pretén ser un nexe per a tots els castellanoparlants interessats en el gran país asiàtic. En aquesta web trobem referències al viatge que va fer fa poc la vicepresidenta del govern espanyol a Xina, amb motiu de l'Any d'Espanya a Xina. Tenint en compte que enguany també és l'any de Pampló a Xina, espere que siga una iniciativa que em resulte positiva.

I ara que me'n vaig cap a aquell país, em pregunté si un dels meus viatges coincidiré amb Fernando Sánchez Dragó amb un... pardal (?) a la mà. El que sí que sé és que val la pena llegir l'anàlisi ben personal que hi ha al seu blog sobre Xina a hores d'ara. Entre altres coses, diu que ens deixem de l'anglés i ens afanyem amb el mandarí. Per a la meua tranquilitat, només li he fet cas a mitges: no he abandonat les classes d'anglés que em fa el meu germà, però m'he apuntat a un curs de xinés a la meua escola. Ja veurem si trac algun trellat de les meues converses en xinés!