Veles e vents

Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar:
xaloc, llevant los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tremuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Jo no sóc amant de cap dama, ni el “pus extrem amador”, però també espere que les veles i els vents complisquen els meus desitjos. Quan Ausiàs March va escriure aquest poema supose que no pensava que algun dia li donaria nom a uns del edificis més representatius de la València de Rita Barberà (i, tot siga dit, un dels més bonics). És més, quan vaig vore aquest edifici per primera vegada (en l’estiu de 2006), jo encara no havia posat en marxa Recolza a Pampló ni molt menys pensava que algun dia hi celebraria una festa.

Ara, cinc dies abans de rellançar Recolza a Pampló amb una festa a la Terrassa de l’edifici Veles e Vents, trobe unes quantes semblances entre l’amant de que parla Ausiàs March i la meua situació. Tinc un desig pel que lluïte des de fan prou de temps i que no depén només de mi que s’acomplisca. És un gran repte, perque ara estic més a prop que mai, però també més lluny. És difícil, però compte amb els meus vents, que són totes les persones que formen Recolza a Pampló i la seua espenta que dóna impuls a les veles. Aqueste setmanes que falten de juliol seran molt importants i, si els vents bufen amb prou força, possiblement podré complir el meu retorn particular.