L'altre dia estava fent una ullada per YouTube per a buscar algun vídeo interessant i vaig trobar-ne un que em va cridar molt l'atenció. És possible que recordeu les 24 Hores de Le Mans de 1999, en les quals Mark Webber va volar dos vegades (una en entrenaments) amb el Mercedes CLR i el seu company Peter Dumbreck una altra més. Va ser realment espectacular, sorprenent i sonat. La qüestió és que vaig trobar un altre vol igual (és a dir, amb looping inclòs) d'un vehicle semblant al Mercedes pel que fa a disseny –i que, a més, va ser rival en la pista. En el cas del vídeo, el circuit on va passar va ser Road Atlanta (també conegut com Petit Le Mans) en les American Le Mans Sèries. No he pogut saber qui va ser el pilot que va viure l'experiència, ni quin any va passar, però tractant-se d'un 911 GT1 crec que seria en 1997, 1998 o 1999.
La qüestió és que es veu molt clarament que el 911 s'acosta en la recta a un altre prototip menys potent, es posa a rebuf i, just quan la pista té un lleuger desnivell cap avall, el cotxe s’envola. Per què passa això? Està clar: la combinació del rebuf unit al desnivell (i per tant la variació de la distància del cotxe a terra) provoquen que el 911 perda tot el suport aerodinàmic en la zona davantera i que, en conseqüència, s’enlaire. La força vertical en direcció a terra que es genera en la superfície del cotxe és major a mesura que augmenta la velocitat, igualment, esta força depén de molts altres paràmetres de disseny com la superfície frontal del vehicle, la distància al sòl... i altres menys controlables com la direcció del vent. Encara que hi ha molts factors que cal tindre en compte, en el procés de disseny de cotxes de competició del nivell d'un Porsche 911 GT1 es suposa que es tenen en compte tots els detalls, entre els quals hi ha els rebufs i els desnivells de l'asfalt. Per descomptat, no és que fallaren els enginyers, però el que està clar és que els GT1 (la categoria del Mercedes i el Porsche) eren vehicles molt ràpids però també molt complexos en el disseny i difícils de conduir. Esta categoria ja no existeix, perquè que els pressupostos amb què es treballava eren massa elevats, però potser hi va haver algun fet més que es va tindre en compte a l'hora de limitar les prestacions dels nous GT1...
La qüestió és que es veu molt clarament que el 911 s'acosta en la recta a un altre prototip menys potent, es posa a rebuf i, just quan la pista té un lleuger desnivell cap avall, el cotxe s’envola. Per què passa això? Està clar: la combinació del rebuf unit al desnivell (i per tant la variació de la distància del cotxe a terra) provoquen que el 911 perda tot el suport aerodinàmic en la zona davantera i que, en conseqüència, s’enlaire. La força vertical en direcció a terra que es genera en la superfície del cotxe és major a mesura que augmenta la velocitat, igualment, esta força depén de molts altres paràmetres de disseny com la superfície frontal del vehicle, la distància al sòl... i altres menys controlables com la direcció del vent. Encara que hi ha molts factors que cal tindre en compte, en el procés de disseny de cotxes de competició del nivell d'un Porsche 911 GT1 es suposa que es tenen en compte tots els detalls, entre els quals hi ha els rebufs i els desnivells de l'asfalt. Per descomptat, no és que fallaren els enginyers, però el que està clar és que els GT1 (la categoria del Mercedes i el Porsche) eren vehicles molt ràpids però també molt complexos en el disseny i difícils de conduir. Esta categoria ja no existeix, perquè que els pressupostos amb què es treballava eren massa elevats, però potser hi va haver algun fet més que es va tindre en compte a l'hora de limitar les prestacions dels nous GT1...
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada