Si heu visitat la meua web esta vesprada, haureu vist en la secció de notícies que demà participe en la Festa de Benvinguda que organitza el Vicerectorat d’Esports de la meua universitat. El Vicerectorat m’ha oferit la seua ajuda per a donar a conéixer la meua activitat com a pilot i estudiant del Politècnic; alhora, és una oportunitat de començar a donar a conéixer un projecte de suport a la meua carrera que posarem en marxa la setmana que ve. Encara que més avant explicaré amb calma en què consisteix, es tracta d’una iniciativa que exigeix un esforç intens, però que està plantejada amb tota la il·lusió. Afortunadament, ja sé que hi ha un grup de persones (familiars, amics, empreses) que han confiat en la idea. Espere que vosaltres, les persones que llegiu este blog, també tingueu eixa confiança. La presentació del projecte, per cert, tindrà lloc el pròxim dimecres 4 d’octubre, a les 19:00 en el Saló d’Actes de l’Escola Tècnica Superior del Disseny (edifi 7B), en la mateixa Universitat Politècnica.
Tot i l'amenaça de pluja, el cap de setmana a Montmeló, amb el DTM com a cap de cartell, va congregar a moltíssimes persones com nosaltres diposades a gaudir no només d'un gran espectacle, sinó del millor ambient de les carreres, la combinació perfecta per als aficionats al motor. L'estrèpit dels turismes del DTM ens va portar tota l'emoció d'una cursa que va confirmar la intensa rivalitat entre Audi i Mercedes: Tomczyk (Audi) va guanyar, però Schneider (Mercedes) va quedar segon, cosa que fa més emocionant la lluita pel títol. Entre curses, vam poder veure, de més a més, Pedro Martínez de la Rosa al volant del seu McLaren F1 fent coses que, directament, estan prohibides en el campionat: és difícil veure a un F1 fent Donuts!
El pròxim diumenge tindré ocasió d’assistir al circuit de Montmeló, on podré presenciar la primera cursa en Espanya del DTM, campionat alemany de turismes. Aquesta competició no només es caracteritza per unes màquines impressionants de vora 500 CV, sinó també per una lluita ferotge entre Audi i Mercedes i per la participació de grans figures: des de expilots de la F1 com ara Häkkinen, Alesi o Frentzen, fins a Kristensen, tot un heptacampió de les 24 Hores de Le Mans. A banda de la novetat del DTM, el cap de setmana al Circuit de Catalunya ofereix moltes altres curses interessants, com ara les F3 Euroseries o les Euroseries 3000. Tot això fa d’aquest cap de setmana un gran esdeveniment. Dilluns vos conte com ha anat tot.
L'altre dia estava fent una ullada per YouTube per a buscar algun vídeo interessant i vaig trobar-ne un que em va cridar molt l'atenció. És possible que recordeu les 24 Hores de Le Mans de 1999, en les quals Mark Webber va volar dos vegades (una en entrenaments) amb el Mercedes CLR i el seu company Peter Dumbreck una altra més. Va ser realment espectacular, sorprenent i sonat. La qüestió és que vaig trobar un altre vol igual (és a dir, amb looping inclòs) d'un vehicle semblant al Mercedes pel que fa a disseny –i que, a més, va ser rival en la pista. En el cas del vídeo, el circuit on va passar va ser Road Atlanta (també conegut com Petit Le Mans) en les American Le Mans Sèries. No he pogut saber qui va ser el pilot que va viure l'experiència, ni quin any va passar, però tractant-se d'un 911 GT1 crec que seria en 1997, 1998 o 1999. La qüestió és que es veu molt clarament que el 911 s'acosta en la recta a un altre prototip menys potent, es posa a rebuf i, just quan la pista té un lleuger desnivell cap avall, el cotxe s’envola. Per què passa això? Està clar: la combinació del rebuf unit al desnivell (i per tant la variació de la distància del cotxe a terra) provoquen que el 911 perda tot el suport aerodinàmic en la zona davantera i que, en conseqüència, s’enlaire. La força vertical en direcció a terra que es genera en la superfície del cotxe és major a mesura que augmenta la velocitat, igualment, esta força depén de molts altres paràmetres de disseny com la superfície frontal del vehicle, la distància al sòl... i altres menys controlables com la direcció del vent. Encara que hi ha molts factors que cal tindre en compte, en el procés de disseny de cotxes de competició del nivell d'un Porsche 911 GT1 es suposa que es tenen en compte tots els detalls, entre els quals hi ha els rebufs i els desnivells de l'asfalt. Per descomptat, no és que fallaren els enginyers, però el que està clar és que els GT1 (la categoria del Mercedes i el Porsche) eren vehicles molt ràpids però també molt complexos en el disseny i difícils de conduir. Esta categoria ja no existeix, perquè que els pressupostos amb què es treballava eren massa elevats, però potser hi va haver algun fet més que es va tindre en compte a l'hora de limitar les prestacions dels nous GT1...
Fa uns dies em va sorprendre prou la notícia que ocupava l'última pàgina del diari El País: una empresa dels Estats Units ha presentat un vehicle capaç de circular tant per la terra com per l’aire. L'invent s'anomena Transition, i l'empresa que pretén comercialitzar-lo en 2009 és Terrafugia. La veritat és que la primera impressió quan veus imatges de l'aparell és que els enginyers d'esta companyia més que un cotxe capaç de volar, han fet una avioneta capaç de circular per la carretera. I realment, quan fas una ullada a les especificacions del vehicle i tens en compte el mercat a què es dirigeix, pots arribar a la conclusió que el Transition no suposarà el començament d'una nova era del transport personal que ens conduïsca a ciutats com les d'El quinto elemento. Dic açò perquè no es tracta d'un supercotxe capaç d’enlairar-se verticalment ni res semblant, sinó una solució intermèdia entre el cotxe i l'avió. El Transition té sentit en un mercat com el nord-americà, en què les distàncies són molt grans i hi ha moltes més avionetes que a Europa. Este vehicle pot resultar útil per a famílies o treballadors que per qualsevol raó hagen de recórrer no molt més de 1.000 quilòmetres i que tinguen prop de casa algun aeroport menut. La clau del Transition és que l'avioneta ja no serà un aparell que només podrà volar per l'aire i que haurà d'estar guardada en algun aeroport, sinó que podràs eixir de ta casa, arribar a la pista d'envol i, sense abaixar-te del teu vehicle, arribar fins al lloc de destí. Sincerament, crec que és difícil que esta iniciativa tinga èxit, però si Terrafugia fa un bon producte i una bona promoció, per què no ho han d'aconseguir?
Si llegiu estes línies és que heu trobat el meu blog. Fa temps jo no tenia ni idea què era això dels blogs, però gràcies a l'interés del meu germà i alguns amics per este tema, he descobert que a banda de ser una plataforma prou interessant en què dir el que vulgues, és una bona manera de posar en contacte gent molt diferent però amb coses en comú. Així, a través d'El blog de Pampló donaré la meua opinió i comentaré temes de motor i qualsevol notícia o fet que crega interessant. No sé quanta gent arribarà a llegir el meu blog, però en tot cas espere que vos agrade i que torneu a visitar-lo.
Entrades
